Heraclià (usurpador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Pau Orosi| |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- degut a que + a causa del fet que , - Degut a que + A causa del fet que ) |
||
Línia 3:
Fou oficial de l'emperador Honori. Apareix el [[408]] com la persona que va matar de pròpia ma a [[Estilicó]] i va rebre en recompensa el càrrec de ''comes'' d'Àfrica. [[Zòsim]] diu que va succeir a Batanari (que estava casat amb la germana d'Estilicó), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un ''comes'' Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari. [[Pau Orosi|Orosi]] diu que Heraclià no fou enviat a Àfrica fins el [[409]] quan va assolir la corona [[Prisc Àtal]].
Heraclià fou lleial a Heracli contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot [[Alaric I]], assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, provocant la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a Constant per assolir els seus objectius però la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a [[Ravenna]]. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general Drumes, però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar 500 soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials
Aquest serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cònsol ''designatus'' (probablement com a col·lega de Lucià o Luci) el [[412]] per exercir el [[413]], però mai va arribar a exercir ja que per causes poc clares el mateix 412 es va revoltar i es va proclamar emperador; la seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma i en segon lloc confiscar tots els vaixells per portar forces a Itàlia. Un edicte d'Honori datat el [[juliol]] del [[412]] dicta pena de mort contra Heraclià i els seus seguidors. Alguns historiadors pensen que es tracte d'un error i que la revolta no fou el juliol del 412 sinó del [[413]].
|