Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{Plantilla:Sant
|nom=sant Nil de Rossano, o<br>Nil el Jove
|nom secular=NilusNikolaos
|imatge=San Nicodemo - Ritratto San Nilo.jpg
|imagesize=270px
|títols=abat
|data de naixement=ca. [[910]]
|data de mort=[[26 de setembre]] de [[10051004]]
|lloc de naixement=[[Rossano]] (Calàbria, Imperi Bizantí)
|lloc de mort=Abadia de Sant'Agata ([[Tusculum]], Laci, Estats Pontificis)
==Biografia==
 
Nil vaVa néixer al si d'unade la família grega dels Malena, de [[Rossano]], al [[thema]] bizantí de [[Calàbria]], i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo ade l'orde dels [[basilians]], esdenintfent els vots al monestir de San Nazario ([[San Mauro la Bruca]], Salerno) cap al [[940]]. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'[[eparquia]] del Mercurion (probablement al territori de [[Viggianello]], entre la [[Lucània]] i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar còdexs que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-nese propagadora una cova propera, on hi havia un altar dedicat a ItàliaSant [[Miquel arcàngel]].
 
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels basilians a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruines d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]]. Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient.
Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Visqué un temps com a eremita i després en diversos monestirs que va fundar o restaurar. També visqué a [[Monte Cassino]] i al monestir d'Aleix de [[Roma]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat de Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va retreure al papa i l'emperador [[Otó III]] aquest comportament.
 
[[Basili II]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo patriarca, però mai arribà a anar-hi. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de San Demetrio Corone, que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.
En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als [[basilians]], donà lloc a l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]] i Nil en fou el primer abat.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de [[Tusculum]] i a l'eremitori de [[Valleluce]], a [[Gaeta]]. Morí a Sant'Agata en 1005.
 
Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. VisquéCap unal temps980 comva marxar a eremita[[Capua]] i desprésentre en981 diversos monestirsi que996 va fundarviure oal restaurar.monestir Tambéde visquéSant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]]. iEn 996 va al monestir d'Aleixde Serapo, prop de [[RomaGaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat de Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III]] aquest comportament., tornant després a Serapo.
 
En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als [[basilians]], donà lloc a l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]] i Nil en fou el primer abat.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de [[Tusculum]] i a l'eremitori de [[Valleluce]], a [[Gaeta]]. Morí a Sant'Agata en 10051004.
 
==Notes==
58.636

modificacions