Nil de Rossano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. A Rossano va fundar un nou monestir; hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'arquebisbe, però el refusà. Cap al 980 va marxar a [[Capua]]; les autoritats demanaren als [[benedictins]] de [[Monte Cassino]] que cedissin un monestir a Nil perquè hi establís una comunitat i li donaren el monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]], on visqué entre 981 i 996. En 996 la comunitat es traslladà a Serperi, prop de [[Gaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat de Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III]] aquest comportament, tornant després a Serperi.
En 1004 va partir per visitar un cenobi i emmalaltí prop de l'antic [[Tusculum]], al [[Laci]]. En somnis, va veure la [[Mare de Déu]] que li deia que aquell seria el lloc on s'establirien els seus monjos. Hi fundà l'abadia de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum, que donà origen a l'[[Orde Basilià Italià de Grottaferrata]]. Nil morí abans que el monestir fos construït, però aviat s'hi traslladaren prop de seixanta monjos.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Morí a Sant'Agata de Tusculum el setembre de 1004.
==Notes==
| |||