Llengües nostràtiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
netejo traducció abandonada |
reusmit de fr |
||
Línia 28:
La impressió predominant sobre la hipòtesi del nostràtic es pot resumir amb la frase en clau d'humor d'Edward Finnegan, "hi ha massa per no hi haure res, però no suficient per hi haure quelcom."
==Estadis evolutius de les llengües==
== Fons: de l'indoeuropeu al nostràtic ==▼
Merritt Ruhlen proposa diverses fases evolutives de les cultures prehistòriques humanes, amb els seus correlats lingüístics
*[[origen del llenguatge]], sigui en un sol idioma o en diversos indrets alhora (encara no és evident)
*la humanitat es divideix en diversos grups a l'Àfrica: els parlants de [[llengües khoisànides]], els pigmeus, els pobles del Congo i el Sàhara
*al mateix temps uns grups emigren fora de l'Àfrica, compartint tots trets lingüístics
*aquests homes es divideixen en dues branques: els indopacífics i els euroasians
*els euroasians posteriorment es fragmenten en àustrics, denecaucàsics (escindit després en les [[llengües caucàsiques]]) i un ampli grup que migrarà cap a [[Occident]]
*la branca occidental es fragmenta en els afroasiàtics, els dravídics, els kartvelians, els amerindis i els euroasiàtics, els quals parlen les llengües nostràtiques
*més endavant els euroasiàtics es divideixen en indohitites, uralians, els futurs parlants de les [[llengües altaiques]] i els pobles esquimals
*la família indohitita s'agrupa en dues branques, l'anatòlica i la no anatòlica, que serà l'origen de totes les [[llengües indoeuropees]]
Es pot interpretar millor el concepte de les llengües nostràtiques en el context del descobriment, mètode d'investigació, i aplicació de la família de llengües del indoeuropeu. Quan [[William Jones (filòleg)|Sir William Jones]] suggerí per primera vegada la hipòtesi de l'indoeuropeu el 1786, va documentar la seua idea amb un examen sistemàtic comparant paraules de diferents llengües, les quals tenien un sons i significats semblants. Jones sostenia essencialment que aquestes ressemblances eren massa freqüents perquè la mera coincidència expliqui la seua existència, posant particular èmfasi en la semblança entre patrons morfològics: [[Declinació gramatical|declinacions]] i [[conjugació|conjugacions]]. Proposà que les llengües en qüestió haguessin provingut d'una llengua en algun moment en el passat, i que divergiren l'una de l'altra a causa de la separació geogràfica i el pas de temps. La idea d'una "llengua mare" es va veure llavors reforçada.
| |||