Venjança: diferència entre les revisions

769 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
(¿Moure a Viccionari?)
Cap resum de modificació
{{editant}}
{{Moure a Viccionari|o ampliar considerablement i viquificar}}
 
La venjança és l'acte de tornar un mal rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma (un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura.
 
==Història==
Consisteix en saciar la ràbia provocada a partir d'un mal menor o major retornant el dolor comès, ja sigui físic com psicològic. Es dóna quan algú o alguna cosa et fa quelcom a tu o algú apreciat que no t'agrada, lògicament. Llavors retornes el dolor causat per tal de pagar els danys comesos.
La venjança apareix regulada a moltes societats, com a la Llei del Talió bíblica, on s'usa per castigar els criminals i així dissuadir possibles delictes futurs. En aquests casos la venjança és part d'un procés públic i no respon únicament a la ràbia dels afectats, i és vista com a quelcom positiu.
 
La vendetta o venjança de sang va sorgir a les societats antigues i va perdurar fins a l'Edat Moderna, on el clan familiar estava obligat a tornar el mal comés sobre un dels seus, fet que provocava guerres entre dues o més famílies durant generacions (la separació d'amants per aquestes venjances i odis comunitaris és un dels motius recurrents de les anomenades parelles desgraciades).
Un exemple de venjança seria matar a la persona que ha matat al teu germà.
 
La justícia basada en el dret positiu ha anat limitant el paper de la venjança, instaurant càstigs als criminals sense aquest component personal i de violència, com per exemple les penes de presó després d'un judici.
 
 
 
La venjança ha estat des de temps immemorials un acte no gaire ben rebut però alhora heroic i honorífic.
42.100

modificacions