Venjança: diferència entre les revisions

1.605 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
{{editant}}
 
La venjança és l'acte de tornar un mal rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma (un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revanxisme.
 
La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor. Donat que es basa en sun sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).
 
==Història==
La mitologia té sovint un déu o deessa de la venjança, com la Nèmesi grega, lligada a la memòria i la justícia. La seva funció és equilibrar el món després que un acte negatiu el descompensi.
La venjança apareix regulada a moltes societats, com a la Llei del Talió bíblica, on s'usa per castigar els criminals i així dissuadir possibles delictes futurs. En aquests casos la venjança és part d'un procés públic i no respon únicament a la ràbia dels afectats, i és vista com a quelcom positiu.
 
La venjança apareix regulada a moltes societats, com a la Llei del Talió bíblica, on s'usa per castigar els criminals i així dissuadir possibles delictes futurs. En aquests casos la venjança és part d'un procés públic i no respon únicament a la ràbia dels afectats, i és vista com a quelcom positiu. Evoluciona en la justícia retributiva, que justifica per exemple la pena de mort a determinats països.
La vendetta o venjança de sang va sorgir a les societats antigues i va perdurar fins a l'Edat Moderna, on el clan familiar estava obligat a tornar el mal comés sobre un dels seus, fet que provocava guerres entre dues o més famílies durant generacions (la separació d'amants per aquestes venjances i odis comunitaris és un dels motius recurrents de les anomenades parelles desgraciades).
 
El cristianisme explicita el caràcter negatiu de la venjança, amb la metàfora de parar l'altra galta quan hom rep un mal o de la necessitat de perdonar "setanta vegades set" que apareix citat als evangelis.
 
La vendetta o venjança de sang va sorgir a les societats antigues i va perdurar fins a l'Edat Moderna, on el clan familiar estava obligat a tornar el mal comés sobre un dels seus, fet que provocava guerres entre dues o més famílies durant generacions (la separació d'amants per aquestes venjances i odis comunitaris és un dels motius recurrents de les anomenades parelles desgraciades). La vendetta apareix posteriorment lligada a la màfia i la ''sippenhaft'' alemanya nazi, la llei segons la qual els propers a un criminal contra l'estat tenien part de culpa.
 
La justícia basada en el dret positiu ha anat limitant el paper de la venjança, instaurant càstigs als criminals sense aquest component personal i de violència, com per exemple les penes de presó després d'un judici.
 
[[Categoria:Dret]]
[[Categoria:Sentiments]]
 
[[ar:انتقام]]
[[da:Hævn]]
[[de:Rache]]
[[en:Revenge]]
[[eo:Venĝo]]
[[es:Venganza]]
[[fi:Kosto]]
[[gl:Vinganza]]
[[he:נקמה]]
[[it:Vendetta]]
[[ja:報復]]
[[ms:Dendam]]
[[nl:Wraak]]
[[no:Hevn]]
[[pl:Zemsta (etyka)]]
[[pt:Vingança]]
[[ru:Месть]]
[[sq:Gjakmarrja]]
[[sr:Крвна освета]]
[[sv:Hämnd]]
[[zh:報復]]
42.100

modificacions