|
«'''Doo-wop'''» és una '''onomatopeia''', que en català s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un [[gènere musical]] americà, variant del [[Rhythm and blues]].
Nascut del matrimoni dels ritmes [[síncope|sincopats]] africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 1950, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel [[gospel]] i pels ''barbershops quartets'' (quartets de perruqueria).
És interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc cantants negres : un solista, [[tenor]] lleuger canta la [[melodia]], un altre tenor i un baríton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix afegeix "doop-doop". Poden ser acompanyats per una base rítmica ([[piano]], [[guitarra]], [[contrabaix]], [[Bateria (instrument musical)|bateria]]), fins i tot un [[saxofon]]. Les melodies són [[balada|balades]] construïdes habitualment sobre els quatre [[acord]]sacords de la [[cadència]] (I - VI m - II m - V7). Les paraules del doo-wop, generalment sentimentals, també poden ser humorístiques o amb connotació sexual.
Els precursors d'aquest estil són el [[Golden Gate Quartet]], els [[Ink Spots]] i [[The Orioles]].
De [[1950]] a [[1960]], va representar una autèntica explosió: aproximadament 15.000 grups vocals ,van treure almenys un disc de doo-wop als [[Estats Units]] durant aquest decenni. Alguns d'ells mostren certes dosis de creativitat o d'originalitat i aleshores, són ràpidament llavors imitats pels altres. Comença llavors un autèntic afany en la cerca d'onomatopeies complicades (per exemple l'"Eh-toom-ah-ta-toom-ah-ta-toom-ah-to-doh" de ''Why Do Fools Fall In Love'' de Frankie Lymon & The Teenagers). Una altra practicapràctica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (''bird groups'') com [[The Orioles]], [[The Cardinals]] o [[The Flamingos]].
Entre els més grans èxits del doo-wop, es poden citar ''Only You'' i ''The Great Prentender'' dels [[Platters]], ''Earth Angel'' dels Penguins, ''Sh'boom'' dels Chords, ''Work With Me Annie'' dels Midnighters i ''Sincerely'' dels Moonglows.
L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del [[Rock 'n roll]], després va ser suplantat a partir dedel [[19601.960]] per la moda dels "girl groups".
Entre 19601.960 i 19651.965, els [[afroamericà|afroamericans]] van començar a cantar [[Soul]], però molts grups blancs com els [[Beach Boys]], els [[Four Season]], [[Dion and the Belmonts]] o [[The Tokens]] van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica, ella quequal cosa, donarà els estils [[West Coast]] i el [[Mersey Beat]].
De 19651.965 a 19801.980, alguns grups d´aficionats han continuat cantant doo-wop, després l'estil caigué en l'oblit.
| 