Diferència entre revisions de la pàgina «Oclusiva velar sorda»

m
Robot afegeix: ru:Глухой велярный взрывной; canvis cosmètics
m (retoc)
m (Robot afegeix: ru:Глухой велярный взрывной; canvis cosmètics)
La consonant '''oclusiva velar sorda''' és un [[so de la parla|so]] que es representa amb el signe [{{AFI|k}}] en l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]].
 
== En català ==
 
Es pot realitzar segons els [[al·lòfon]]s que s'expliquen a continuació.
 
* [[Al·lòfon]]s:
** Com a norma general, es realitza com a consonant oclusiva velar sorda: ''cas'' > /{{AFI|'kas}}/ > [{{AFI|'kas}}]; ''quin'' > /{{AFI|'kin}}/ > [{{AFI|'kin}}].
** Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'hi assimila i es pronuncia amb un segon [[al·lòfon]]: la consonant [[oclusiva velar sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /{{AFI|'εgzema}}/ > [{{AFI|'εgz∂m∂}}]); però és molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el fonema final d'un mot i el fonema inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /{{AFI|'sak'bujt}}/ > [{{AFI|'sag'bujt}}].
** Si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit d'un [[Nasal alveolar sonora|fonema /n/]] que inicia la síl·laba següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer al·lòfon, la consonat [[nasal velar sonora]] ([{{AFI|ŋ}}]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /{{AFI|k}}/ (en posició de tancament de síl·laba) va seguit de [[Nasal bilabial sonora|/{{AFI|m}}/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /{{AFI|k}}/ seguit d'un altre començat en ''n'' (''poc nas'') o ''m'' (''poc mal'').
** En part del [[català central]], en alguns mots (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /{{AFI|k}}/ seguit del [[fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart al·lòfon: la consonant [[oclusiva velar sorda llarga]]. Aquest so té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una consonant [[oclusiva velar sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg|sons llargs]] com a sons [[geminació|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt|sons curts]] successius, és a dir [{{AFI|kk}}]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /{{AFI|kl}}/ és [[tònica]] i en els mots derivats d'aquest [[mot primitiu|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc., mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona|àtona]] i alhora són mots primitius.
** A [[Mallorca]], si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
** A molts llocs de Mallorca el [[fonema]] [{{AFI|k}}], en posició d'inici de síl·laba, es pronuncia encara amb un altre al·lòfon: la consonant [[oclusiva palatal sorda]] [{{AFI|c}}].
* [[arxifonema|Arxifonemes]]:
** En posició de tancament de síl·laba, aquest fonema i el seu correlat [[consonant sonora|sonor]] (la consonant [[velar oclusiva sonora]]) integren l'[[arxifonema consonàntic velar oclusiu]], que es transcriu /{{AFI|K}}/.
* [[Escriptura]]:
** Com a norma general, es representa per la lletra [[C]] quan va seguit de les [[vocal]]s ''a'' (''casa''), ''o'' (''cosa''), ''u'' (''cullera''), i les [[consonant]]s ''r'' (''creu'') i ''l'' (''clau'') i quan va en posició de tancament de síl·laba (''acte'', ''sac'').
** Com a norma general, es representa pel [[dígraf qu]] quan va seguit de les vocals ''e'' (''Miquel''), ''i'' (''química'') i del [[fonema wau]] (''quatre'', ''eqüestre'', ''aqüífer'', ''quota'').
** Es troba representat -en qualsevol posició- per la lletra [[K]] (''kàiser'', ''kremlin'', ''rock & roll'') en determinats mots d'origen estranger.
** En determinats mots d'origen àrab, es representa -en qualsevol posició- per la lletra [[Q]] ''Qatar'', ''Iraq'') quan [[transliteració|translitera]] la lletra [[qaf]] de l'[[alfabet àrab]] ([[consonant]] [[oclusiva gutural sorda]]).
** Es pot trobar representat pel [[dígraf ch]], en determinats mots d'origen italià (''scherzo'').
** En l'[[escriptura]] [[català|catalana]] prenormativa, també es pot trobar representat per ''ch'', generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[hel·lenisme]]s, com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grec]] (consonant [[oclusiva velar aspirada sorda]]).
* [[Dígraf]]s:
** El fonema /{{AFI|k}}/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC|/nc/]], només possible en posició de tancament de síl·laba. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la consonant [[velar nasal]] ([{{AFI|ŋ}}]), tant a final de mot (''banc'') com enmig (''plancton'').
 
{{Consonants AFI}}
 
[[Categoria:Fonemes]]
 
[[pt:Oclusiva velar surda]]
[[ro:Consoană oclusivă velară surdă]]
[[ru:Глухой велярный взрывной]]
[[sv:Tonlös velar klusil]]
[[th:เสียงกัก เพดานอ่อน ไม่ก้อง]]
202.516

modificacions