'''AggadaL’Agadà''' o '''Aggadah''' ([[arameu]] אגדה: contes; plural ''Aggadot'' o pels (Ashkenazis) ''Aggados'') designa la interpretació [[homilètica]] i no legalística dels texts de la [[literatura rabínica]] clàssica. En general Aggadal’''Agadà'' és el compendi dels sermons dels rabins que incorpora el [[folklore]], les anècdotes històriques, les exhortacions morals i consells pràctics de diversos camps, des dels negocis a la medicina.
== AggadaL’''Agadà'' com part de la llei jueva oral ==
LL’''Agadà''Aggada és part de la [[Torà oral]] que proporciona la interpretació autoritzada de la llei escrita, en aquest sentit ll’''Agadà''Aggada és un medi de transmissió d'ensenyances fonamentals o d'explicació dels versos de la [[Tanakh]]. EsSe sobreentensobreentén que ll’''Agadà''Aggadacontèconté també una dimensió [[Al·legoria|al·legòrica]] amagada. En general quan la intepretació literal contradiu la racionalitat, els rabins cerquen una explicació al·legòrica.
== Compilacions de ll’''Agadà''Aggada ==
* ''[[Ein Yaakov]]''
* ''SeferSéfer Ha-AggadahAggadà'' (''El llibre de legendes'') de la [[Misnà]], els dos Talmuds i la literatura [[MidrashMidraix]] *''Llegendes dels jueus'', síntesi feta per Rabí [[Louis Ginzberg]].
* ''Mimekor Yisrael'', per Micha Yosef (bin Gorion) Berdichevsky. Compilació de folklore i llegendes jueves
* La col·lecció de treballs de Dov Noy. Amb 23.000 contes populars classificats.
