Khult: diferència entre les revisions

'''Khult''' (pronunciat Khlot, ètnic khulti) és una tribu del nord-oest del [[Marroc]], inicialment [[àrabs]], arribats al [[Magreb]] amb els [[Banu Hilal]] i barrejats amb els [[berbers]] (aquestes poblacions barrejades foren anomenades [[Djusham]], formanformen els grups Khult i [[Sufyan]]).

Foren col·laboradors lleials dels mallorquins [[Banu Ghaniya]] després de la conquesta per aquestos de [[Bugia]]. Castigats pel califa almohade [[Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur]] (1184-1198) foren traslladats a la [[Tamesma]] (''Shawiya'') que havia quedat despoblada després de l'extermini dels [[Barghawata]] pels [[almoràvits]].

Els khult i els sufyan van donar suport a un o altraaltre califa almohade durant les lluites d'aquestos; el [[1224]] els khult donaven suport al pretendent [[Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun]] contra el califa [[Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah al-Àdil]] (1224-1227) que tenia el suport dels sufyan. El 1228 al-Mamun va haver de combatre als khult pels seus actes de saqueig, i es van revoltar i van donar suport al pretendent [[Yahya ibn Nàssir al-Mútassim]]. Els sufyan reconciliats amb [[Abd-al-Wàhid ar-Raixid]] (1232-1242) van atacar als khult i en van fer una carnisseria s la vora de l'[[Umm al-Rabi]]. En revenja els khult van proclamar califa al pretendent andalusí [[Ibn Hud]] però al-Rashid els va atacar i va capturar als caps, i els va fer decapitar (1237/1238). Afeblits van haver de col·laborar amb el califa. El 1248 a l'expedició almohade contra el [[zayyànida]] [[Yaghmorasen]], durant el setge de [[Tamzesdekt]], la rivalitat de khults i sufyans va portardur al desastre als almohades, que foren derrotats, morint el califa [[Abu-l-Hàssan Alí as-Saïd]].

El 1308 els khult foren atacats pel [[marínida]] [[Abu Thabit Amir]] (1307-1308) a causa de les seves accions de rapinya, però després els va utilitzar per lluitar contra els àrabs Riyah ([[Banu Riyah]]), establerts al [[Hibt]] i al [[Gharb]], i els khult es van instal·lar al territori d'aquestos al Hibt i a l'[[Azghar]].

Van servir als sultans del Marroc al ''[[makhzan]]'' i els van proveir de governadors provincials, ambaixadors i consellers. Després van passar al servei dels [[wattàsides]] però no van donar suport als [[sàdides]] i aquestos els van tenir apartats dels cercles dirigents.

La victòria sobre els portuguesos a la batalla de [[Wadi l-Makhazin]] (coneguda com la [[batalla dels tres reis]]) l'agost de [[1578]], fou en gran part mèrit dels khult i en endavant foren admesos al ''makhzan'' dels [[sàdides]]. A la decadència d'aquesta dinastia el pretendent [[Marabut al-Ayyashi]] els va voler fer atacar als cristians a [[Larraix]], però no els va poder fer obeir i fou assassinat per ells el 1638/1639.

Sota els [[alauites]] els khult es van decantar pels petits senyors del nord del país que s'havien fet independents sota cobert de la guerra santa; Abu Nasr [[MulayMawlay Ismail]] ibn Muhammad al-Samin (1672-1727) els va sotmetre i els va separar del ''makhzam'' i va afavorir l'establiment al seu territori de grups [[tlik]] i [[badawa]] amb els que es van barrejar progressivament.

==Bibliografia==