Guerra dels Mercenaris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
|Data = [[241 aC|241]] - [[238 aC]]
|Lloc = [[Tunísia]]
|Resultat = Victòria de l'Imperi cartaginès <br>Cartago perd [[Còrsega|'' Corsica '']] i [[Sardenya|'' Sardinia '']]
|Casus = Revolta dels mercenaris de Cartago
|Territori =
|Territori = Cartago perd [[Còrsega|'' Corsica '']] i [[Sardenya|'' Sardinia '']]
|Combatientes1 = [[Imperi cartaginès]]
|Combatientes2 = [[Mercenari]] si súbdits africans de Cartago
Línia 26:
Quan [[Amílcar Barca]] va tornar a l'[[Àfrica]] després de la [[Primera Guerra Púnica]], les seves tropes, 20.000 mercenaris europeus (hispans, gals, ligurs, balears i grecs), la major part antics esclaus o desertors,<ref>{{en}} Charles Rollin, ''[http://books.google.es/books?id=a0wrAAAAYAAJ&pg=PP15&dq=lybian+war+240&hl=ca&ei=IHGMTKv7McOMOKPM-JIL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false The antient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians]'', p.220</ref> 70.000 africans i 2.000 númides que s'havien mantingut fidels només pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'Amílcar dins l'aristocràcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a l'Imperi cartaginès, ja que va ser una campanya molt violenta i destructiva. Aquest perill ja l'havia advertit Amílcar als generals de l'aristocràcia.
 
Els amotinats, uns 20.000 que estaven dirigits per [[Espendi]] i [[Mató (cap mercenari)|Mató]], van ocupar [[Tunis]] a uns 15 km de [[Cartago]] i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a [[Giscó (general)|Giscó]], que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes. Els mercenaris van capturar Giscó,<ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#70 Les històries 1:70.1-71.7]''</ref><ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#88 Les històries 1:88.7]''</ref> i van aconseguir convèncer els pobles de Líbia i els númides per unir-se a la revolta contra Cartago. Les forces líbies, que dominaven tot l'interior del país assetjaven [[Útica]] i [[Hippo]] les dos úniques ciutat lleials a [[Cartago]], que es negaren a desertar als mercenaris. El comandament contra els rebels es va donar al general [[Hannó el Gran]],<ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#73 Les històries 1:73]''</ref>. que no va aconseguir res.
El comandament contra els rebels es va donar al general [[Hannó el Gran]], que no va aconseguir res. Al cap d'un temps Amílcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Els mercenaris sollevats estaven dirigits per [[Espendi]] i Mató, i se'ls havien units els númides. Els rebels dominaven tot l'interior del país i assetjaven [[Útica]] i [[Hippo]] les dos úniques ciutat lleials a [[Cartago]].
 
==La batalla del riu Bagrades==