Guerra dels Mercenaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
Quan [[Amílcar Barca]] va tornar a l'[[Àfrica]] després de la [[Primera Guerra Púnica]], les seves tropes, 20.000 mercenaris europeus (hispans, gals, ligurs, balears i grecs), la major part antics esclaus o desertors,<ref>{{en}} Charles Rollin, ''[http://books.google.es/books?id=a0wrAAAAYAAJ&pg=PP15&dq=lybian+war+240&hl=ca&ei=IHGMTKv7McOMOKPM-JIL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false The antient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians]'', p.220</ref> 70.000 africans i 2.000 númides que s'havien mantingut fidels només pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'Amílcar dins l'aristocràcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a l'Imperi cartaginès, ja que va ser una campanya molt violenta i destructiva. Aquest perill ja l'havia advertit Amílcar als generals de l'aristocràcia.
Els amotinats, uns 20.000 que estaven dirigits per [[Espendi]] i [[Mató (cap mercenari)|Mató]], van ocupar [[Tunis]] a uns 15 km de [[Cartago]] i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a [[Giscó (general)|Giscó]], que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes. Els mercenaris van capturar Giscó,<ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#70 Les històries 1:70.1-71.7]''</ref><ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#88 Les històries 1:88.7]''</ref> i van aconseguir convèncer els pobles de Líbia i els númides per unir-se a la revolta contra Cartago. Les forces líbies, que dominaven tot l'interior del país, tenien aïllada [[Cartago]] i disposaven de tres exèrcits, dos amb els que assetjaven [[Útica]] i [[Hippo]], les dos úniques ciutat lleials a [[Cartago]], que es negaren a desertar als mercenaris,i un tercer a Tunis, mentre que [[Cartago]] únicament dominava el mar.<ref>{{en}} Alfred J. Church i Arthur Gilman, ''[http://books.google.es/books?id=pup44wMCoeoC&pg=PA146&dq=battle+of+the+saw+carthaginian&hl=ca&ei=9HaQTKiwC4OQjAfaq938DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDoQ6AEwBDgK#v=onepage&q=battle%20of%20the%20saw%20carthaginian&f=false The Story of Carthage]'', p.168</ref> El comandament contra els rebels es va donar al general [[Hannó el Gran]],<ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#73 Les històries 1:73]''</ref>. que no va aconseguir res.
==La batalla del riu Bagrades==
{{AP|Batalla del riu Bagrades (239 aC)}}
[[Amílcar Barca]] només disposava de 10.000 homes i 70 elefants però [[Batalla del riu Bagrades (239 aC)|va forçar el pas]] del [[riu Bagrades]], derrotant als mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del país, sometent moltes ciutats
Un petit grup rebel va prendre el control de [[Sardenya]], i quan el conflicte a l'Àfrica va passar a ser favorable a Cartago, els rebels sards van cridar a Roma per protecció, però amb interès d'aconseguir l'estabilitat i el pagament de les indemnitzacions imposades després de la Primera Guerra Púnica, Roma va rebutjar,<ref>{{en}} William Vernon Harris, ''[http://books.google.es/books?id=tSE8PW5Eq1wC&pg=PA191&dq=mercenary+war+240&hl=ca&ei=NyyOTNnVBcubOO3rsIkL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=mercenary%20war%20240&f=false War and imperialism in Republican Rome, 327-70 B.C.]'', p.191</ref> i va recolzat indirectament el seu adversari cartaginès alliberant presos i prohibint el comerç amb els mercenaris.
Línia 52:
Tot i la matança de després de la [[Batalla de la Serra]], la guerra no havia acabat ja que un important exèrcit sota comandament de [[Mató (cap mercenari)|Mató]] encara era operatiu i dominava la ciutat de [[Tunis]]. [[Amílcar Barca]] la va assetjar però Mató es va aprofitar de la negligència del general [[Anníbal (240 aC)|Anníbal]] per [[Setge de Tunis (238 aC)|sorprendre el camp]] cartaginès i matar a una gran part del seu exèrcit; el mateix Anníbal fou fet presoner; Amílcar va haver d'aixecar el setge i retirar-se cap al riu Bagrades.
El senat cartaginès alarmat va imposar la reconciliació entre Hannó i Amílcar i va obligar a incorporar-se a files a tots els homes en disposició d'usar armes,<ref>{{en}} Alfred J. Church i Arthur Gilman, ''[http://books.google.es/books?id=pup44wMCoeoC&pg=PA146&dq=battle+of+the+saw+carthaginian&hl=ca&ei=9HaQTKiwC4OQjAfaq938DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDoQ6AEwBDgK#v=onepage&q=battle%20of%20the%20saw%20carthaginian&f=false The Story of Carthage]'', p.177</ref> i els dos general actuant en comú van aconseguir l'avantatge fins que en una batalla decisiva Mató fou derrotat i fet presoner; després d'això motes ciutat rebel·lades es van sotmetre. [[Útica]] i [[Hippo]] van resistir un temps però Amílcar va sotmetre la primera i Hannó la segona i la guerra es va donar per acabada
== Referències ==
Línia 58:
{{ORDENA:Mercenaris}}
[[Categoria:Guerres de Cartago]]
{{Enllaç AD|es}}
[[de:Söldnerkrieg]]
[[en:Mercenary War]]
| |||