Numeració aràbiga: diferència entre les revisions

La hipòtesi més acceptada és que la numeració aràbiga va tenir el seu origen a l'[[Índia]], entre el [[400 aC]] i el [[400]] dC. De fet, entre el [[món islàmic]] aquests nombres se'ls coneix amb el nom de "nombres indis" (أرقام هندية, ''arqam hindiiiahhindiyya''). Tanmateix, també podria ser que hagués nascut a la [[Xina]], donades les grans similituds amb el [[numeració xinesa|sistema xinès Hua Ma]]: també és posicional i de base 10.

El sistema apareix descrit en una obra del matemàtic [[Pèrsia|persa]] [[Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí]], escrita als voltants de l'any [[825]], i traduïda al [[llatí]] al [[segle XII]] amb el títol ''Algoritmi de numero Indorum'' (''algoritmi'', que esdevingué el terme [[algorisme]], prové del nom de l'esmentat matemàtic Al-Khwarazmí).

Un altre matemàtic, [[Al-Kindí]], va difondre el sistema indi de numeració per l'[[Orient Mitjà]] amb els seus quatre volums de ''KetabKitab fi Isti'malistimal al-'Adadadad al-Hindihindiyya'' (''GuiaLlibre sobre l'ús de la numeració índia''), de l'any [[830]].

La primera inscripció reconeguda del nombre [[zero]], representat per un punt o una boleta, data del [[segle IX]] i es localitza a [[Gwalior]]. Un cop adoptat pels àrabs rebé el nom de ''aixas-xaffrsifr'' (أَلصِّفْر), d'on va derivar el mot ''[[Xifra (Matemàtiques)|xifra]]''. Tanmateix, l'existència del zero es remunta a molts segles abans, i sembla que el seu origen també està a l'Índia.

JaA entravés èpocade dl'[[Al-Àndalus]], el sistema aràbic i l'[[àbac]] penetraren a [[Europa]], que feia servir el sistema de [[numeració romana]]. La primera menció a Occident apareix al ''Codex Vigilianus'' ([[976]]). El [[984]], [[Gerbert d'Auriac]] demana a l'astrònom barceloní [[Sunifred Llobet]] (''lupitus''), una traducció d'un tractat d'[[astronomia]] en àrab, el ''Sententiae astrolabii'', traducció que va incloure el sistema de numeració.