Romà el Melode: diferència entre les revisions

 

==Llegenda==

Segons la llegenda, Romà no era, al començament, músic ni poeta. Per la seva gran humilitat, el patriarca de Constantinoble l'estimà molt. Cap al 518, mentre servia a l'església de Tots els Sants (Santa Maria de Blachernae, a Istanbul) de [[Blachernae]], durant la [[Nit de Nadal]], fou encarregat de llegir els versicles del [[salteri]]. Va fer-ho tan malament que un altre lector prengué el seu lloc i altres clergues van ridiculitzar Romà, que seié humiliat al cor. Hi quedà adormit i se li aparegué la [[Mare de Déu|Theotokos]] amb un rotlle a la mà: li digué que s'empassés el rotlle i es despertés tot seguit. Immediatament, va rebre la benedicció del patriarca i va pujar a l'[[ambó]]: hi cantà el ''Kontakion de Nadal'', dedicat a la Mare de Déu i deixà sorpresa tota la gent que hi havia, per la bellesa de l'himne i la seva profunditat teològica, a més de la bellesa de la veu de Romà. Segons la tradició, fou el primer ''kontakion'' que es cantà.

 

==Obres==

 

Romà va escriure més de mil himnes o ''kontakia'' per a les diferents festivitats litúrgiques, dedicades a sants o sobre altres assumptes religiosos: només se'n conserven seixanta o vuitanta. Encara que avui, a la litúrgia, només se'n canta la primera estrofa, cada ''kontakion'' era un sermó poètic compost d'una quantitat de versos que anava de 18 a 30 (els ''ikoi''), cada un amb una tornada, units per un [[acròstic]]. Quan es cantava amb una melodia original s'anomenava ''idiomelon''.

Romà escrigué en el grec àtic literari, que era la [[koine]] establerta, amb nombrosos girs semítics. Hi destaca unes imatges agosarades, metàfores i símils brillants, antítesis, ús d'aforismes i àximes, i una dramatització viva.

 

==Bibliografia==

*[http://www.newadvent.org/cathen/13154a.htm "Romanos the Melodist", en: ''Catholic Encyclopedia'']