Revisió del 07:06, 17 set 2010 modifica Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.834 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:21, 17 set 2010 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.834 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Arquitecte ~~{{Traducció\|es\|Juan de Villanueva}}~~ \|imatge = Juan de Villanueva.jpg \|mida_imatge = 220 [[Fitxer:Juan de Villanueva.jpg\|thumb\|180 px\|Retrat de Juan de Villanueva. Gravat de 1835 de [[Federico de Madrazo\|Federico De Madrazo Y Kuntz]], (1815-1894), [[Biblioteca Nacional d'Espanya\|Biblioteca Nacional D'espanya]].]] \|peu = Retrat de Juan de Villanueva. Gravat de 1835 de [[Federico de Madrazo]], (1815-1894), [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] \|nom = Juan de Villanueva \|nacionalitat = \|data_naixement = {{Data naixement\|1739\|9\|15}} \|lloc_naixement = [[Madrid]] \|data_defuncio = {{Data defunció i edat\|1811\|8\|22\|1739\|9\|15}} \|lloc_defuncio = [[Madrid]] \|estudi_arquitectes = \|principals_edificis = [[Museo del Prado]] (Madrid) </br> [[Reial Acadèmia de la Història]] (Madrid) </br> [[Observatori Astronòmic]] (Madrid) </br> [[Jardins del Retiro]] (Madrid) \|principals_projectes = \|principals_dissenys = \|influenciatper = [[Juan Bautista de Toledo]] i [[Juan de Herrera]] \|influi = \|premis = \|signatura = \|imatgeobra = Madrid-prado.jpg \|peuobra = [[Museu del Prado]] ([[Madrid]]) }} '''Juan de Villanueva''' ([[Madrid]], [[15 de setembre]] de [[1739]] - aneu., [[22 d'agost]] de [[1811]]). Va ser un [[arquitecte]] [[Espanya\|espanyol]], màxim exponent de l'[[arquitectura neoclàssica]]. Linha 27 ⟶ 43: [[Fitxer:Observatorio Astronómico de Madrid 01.jpg\|thumb\|225 px\|[[Observatori Astronòmic]] de [[Madrid]]]] Tanmateix, la seva obra mestra és l'edifici del Gabinet d'Història Natural, avui [[Museu del Prado]] (amb projecte de 1785 i 1787), va ser convertit en Museu d'Art el 1814, és un dels més bells edificis del neoclàssic espanyol. L'ara conegut com ''Edifici Villanueva'' resumeix a la perfecció l'estil de Villanueva: predomini de les línies rectes i disposició rigorosament simètrica dels elements arquitectònics. Es tracta d'un edifici de traces monumentals organitzat en cinc cossos, dos d'ells com nexes d'unió del cos central (rematat amb una sala basilical) i els extrems laterals. Els seus materials preferits van ser el granit i la pedra blanca, amb els quals va construir edificis d'enorme austeritat ornamental, en els quals l'harmonia prové en exclusiva de la combinació de les formes arquitectòniques (columnes, frontons, finestres). Va ser un arquitecte prolífic, al que es deuen també l'edifici de la [[Reial Acadèmia de la Història]], l'[[Oratori del Cavaller de Gràcia]] (un temple neoclàssic de planta basilical, ajustat a un solar estretíssim, rematat per un absis semicircular i una cúpula oval sobre el creuer) i l'[[Observatori Astronòmic]] (un edifici de planta central amb un gran pòrtic d'accés i un característic templet circular jònic com a coronació) situat als [[Jardins del Retiro]], tots a la ciutat de Madrid. També és en gran part obra seva la imatge actual de la [[Plaça Major de Madrid]], que va reconstruir després de l'incendi de 1790, tancant el vell recinte urbà a través de grans arcades i homogeneïtzant l'altura del caseriu. Arran d'aquestes obres sorgiran l'''Arco de Cuchilleros'' i el ''portal de Cofreros''. El [[1810]], un any abans de la seva mort, va ser excavada la Gruta del [[Camp del Moro]], un dels seus últims dissenys. Es tracta d'un passadís subterrani, que es conserva parcialment, mitjançant el qual es comunicava la façana occidental del [[Palau Reial de Madrid]] amb els jardins de la [[Casa de Campo]]. Sin embargo, su obra maestra es el edificio del Gabinete de Historia Natural, hoy [[Museo del Prado]] (con proyectos en 1785 y 1787), fue convertido en Museo de Arte en 1814, es uno de los más bellos edificios del neoclásico español. El ahora conocido como ''Edificio Villanueva'' resume a la perfección el estilo de Villanueva: predominio de las líneas rectas y disposición rigurosamente simétrica de los elementos arquitectónicos. Se trata de un edificio de trazas monumentales organizado en cinco cuerpos, dos de ellos como nexos de unión del cuerpo central (rematado con una sala basilical) y los laterales extremos. Sus materiales preferidos fueron el granito y la piedra blanca, con los que construyó edificios de enorme austeridad ornamental, en los que la armonía proviene en exclusiva de la combinación de las formas arquitectónicas (columnas, frontones, ventanas). Villanueva va tenir una intensa activitat arquitectònica a Madrid, ciutat a la què va contribuir a donar el nou aspecte d'urbs moderna i monumental que desitjava Carlos III per a la seva capital. Va ser l'arquitecte que, amb el seu estil personal no exempt d'influències locals, millor va saber traslladar a Espanya els postulats teòrics del neoclassicisme europeu. Tanmateix, la seva obra mestra és l'edifici del Gabinet d'Història Natural, avui [[Museu del Prado\|Museu Del Prat]] (amb projectes el 1785 i 1787), va ser convertit en Museu d'Art el 1814, és un dels més bells edificis del neoclàssic espanyol. L'ara conegut com ''Edifici Villanueva'' resumeix a la perfecció l'estil de Villanueva: predomini de les línies rectes i disposició rigorosament simètrica dels elements arquitectònics. Es tracta d'un edifici de traces monumentals organitzat a cinc cossos, dos d'ells com nexes d'unió del cos central (rematat amb una sala basilical) i els laterals extrems. Els seus materials preferits van ser el granit i la pedra blanca, amb els quals va construir edificis d'enorme austeritat ornamental, en els quals l'harmonia prové en exclusiva de la combinació de les formes arquitectòniques (columnes, frontons, finestres). Fue un arquitecto prolífico, al que se deben también el edificio de la [[Real Academia de la Historia]], el [[Oratorio del Caballero de Gracia]] (un templo neoclásico de planta basilical, ajustado a un solar estrechísimo, rematado por un ábside semicircular y una cúpula oval sobre el crucero;) y el [[Observatorio Astronómico de Madrid\|Observatorio Astronómico]] (un edificio de planta central con un gran pórtico de acceso y un característico templete circular jónico como coronación) situado en los [[Jardines del Retiro de Madrid\|Jardines del Retiro]], todos en la capital. También es en gran parte obra suya la imagen actual de la [[Plaza Mayor de Madrid\|Plaza Mayor]] madrileña, que reconstruyó después del incendio de 1790, cerrando el viejo recinto urbano a través de grandes arcadas y homogeneizando la altura del caserío. A raíz de estas obras surgirán el Arco de Cuchilleros y el portal de Cofreros. Va ser un arquitecte prolífic, al que es deuen també l'edifici de la [[Reial Acadèmia de la Història\|Real Acadèmia De La Història]], l'[[Oratori Del Cavaller De Gràcia]] (un temple neoclàssic de planta basilical, ajustat a un solar estretíssim, rematat per un absis semicircular i una cúpula oval sobre el creuer;) i l'[[Observatori Astronòmic]] (un edifici de planta central amb un gran pòrtic d'accés i un característic templet circular jònic com a coronació) situat als [[Jardins del Retiro\|Jardins Del Retir]], tots a la capital. També és en gran part obra seva la imatge actual de la [[Plaça Major]] madrilenya, que va reconstruir després de l'incendi de 1790, tancant el vell recinte urbà a través de grans arcades i homogeneïtzant l'altura del caseriu. Arran d'aquestes obres sorgiran l'Arc de Ganiveters i el portal de Cofreros. En [[1810]], un año antes de su muerte, fue excavada la Gruta del [[Campo del Moro]], uno de sus últimos diseños. Se trata de un pasadizo subterráneo, que se conserva parcialmente, mediante el cual se comunicaba la fachada occidental del [[Palacio Real de Madrid]] con los jardines de la [[Casa de Campo]]. El [[1810]], un any abans de la seva mort, va ser excavada la Gruta del [[Camp Del Moro]], un dels seus últims dissenys. Es tracta d'un passadís subterrani, que es conserva parcialment, mitjançant el qual es comunicava la façana occidental del [[Palau Reial de Madrid\|Palau Reial De Madrid]] amb els jardins de la [[Casa De Campo]]. En definitiva, Villanueva tuvo una intensa actividad arquitectónica en Madrid, ciudad a la que contribuyó a dar el nuevo aspecto de urbe moderna y monumental que deseaba Carlos III para su capital. Fue el arquitecto que, con su estilo personal no exento de influencias locales, mejor supo trasladar a España los postulados teóricos del neoclasicismo europeo. En definitiva, Villanueva va tenir una intensa activitat arquitectònica a Madrid, ciutat a què va contribuir a donar el nou aspecte d'urbs moderna i monumental que desitjava Carlos Iii per al seu capital. Va ser l'arquitecte que, amb el seu estil personal no exempt d'influències locals, millor va saber traslladar a Espanya els postulats teòrics del neoclassicisme europeu. ~~== Obras ==~~ == Obres == Linha 59 ⟶ 55: [[Fitxer:PlazaMayorMadrid.JPG\|thumb\|225 px\|right\|[[Plaça Major de Madrid]], reconstruïda per Villanueva]] * Casa de los Infantes y de la Reina, San Lorenzo de El Escorial (1769) * Casa dels Infants i de la Reina, San Lorenzo de El Escorial (1769) * Casita de los Infantes, Aranjuez (1771) * Caseta dels Infants, Aranjuez (1771) * [[~~Casita~~Caseta de ~~Arriba~~Dalt]], San Lorenzo de El Escorial (1773) * [[Caseta de Baix]], El Escorial (1773) * [[~~Caseta~~Reial DeJardí ~~Dalt~~Botànic]], ~~San Lorenzo de El Escorial~~Madrid (~~1773~~1774-1781) * [[~~Casita~~Caseta dedel ~~Abajo~~Príncep]], El ~~Escorial~~Pardo (~~1773~~1784) * [[Caseta De Baix]], El Escorial (1773) * [[Real Jardín Botánico]], Madrid (1774-1781) * [[Real Jardí Botànic]], Madrid (1774-1781) * [[Casita del Príncipe (El Pardo)\|Casita del Príncipe]], El Pardo (1784) * [[Caseta Del Príncep]], El Pardo (1784) * Tercera Casa de Oficios, San Lorenzo de El Escorial (1785) * Tercera Casa d'Oficis, San Lorenzo de El Escorial (1785) * [[~~Edificio Villanueva del Museo del Prado\|~~Museo del Prado]], Madrid (1785) * Canal del Gran Prior, [[Argamasilla de Alba]], Ciudad Real. * [[~~Museu~~Reial ~~Del~~Acadèmia ~~Prat~~de la Història]], Madrid (~~1785~~1788) * Canal del Gran Prior, [[Argamasilla de Alba]], Ciudad Real. * Canal del Gran Prior, [[Argamasilla de Alba\|Argamasilla D'alba]], Ciudad Real. * [[Academia de la Historia]], Madrid (1788) * [[Reial Acadèmia de la Història\|Acadèmia De La Història]], Madrid (1788) * [[Oratorio del Caballero de Gracia]], Madrid (1789) * [[Oratori Del Cavaller De Gràcia]], Madrid (1789) * Escuela de Guardiamarinas, Cartagena (1789-1810) * Escola de Guardiamarinas, Cartagena (1789-1810) * ~~Galería~~ Galeria de ~~columnas~~columnes ~~toscanas~~toscanes de la Casa de la ~~Villa~~Vila, ~~sede~~seu ~~del~~de l'[[~~Ayuntamiento~~Ajuntament de Madrid]] (1789) * Galeria de columnes toscanes de la Casa de la Vila, sedi de l'[[Ajuntament De Madrid]] (1789) * [[Observatorio Astronómico Nacional de España\|Observatorio Astronómico]], Madrid (1790) * [[Observatori Astronòmic]], Madrid (1790) * [[~~Jardines~~Jardins del Retiro]], Madrid * Reconstrucció de la [[Plaça Major de Madrid]], (1791) * [[~~Jardins~~Sèquia del ~~Retiro\|Jardins Del Retir~~Rei]], ~~Madrid~~[[Villena]] (1803) * ~~Reconstrucción de la~~ [[~~Plaza~~Teatre ~~Mayor de Madrid\|Plaza~~del ~~Mayor~~Príncep]], Madrid (~~1791~~1804) * Reconstrucció de la [[Plaça Major]], Madrid (1791) * [[Acequia del Rey]], [[Villena]] (1803) * [[Sèquia Del Rei]], [[Villena]] (1803) * [[Teatro del Príncipe]], Madrid (1804) * [[Teatre Del Príncep]], Madrid (1804) * Cementerio general del Norte, Madrid (1804) * Cementiri general del Nord, Madrid (1804) * Gruta del [[~~Campo~~Camp del Moro]], Madrid (1810) * Se li atribueix el Palau de les Columnes, seu de la [[Facultat de Traducció e Interpretació de Granada]] * Gruta del [[Camp Del Moro]], Madrid (1810) * Se le atribuye el Palacio de las Columnas, sede de la [[Facultad de Traducción e Interpretación de Granada]] * Se li atribueix el Palau de les Columnes, sedi de la [[Facultat De Traducció E Interpretació De Granada]] == Enllaços externs == {{commonscat\|Juan de Villanueva}} * [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=753698.xml&dvs=1210865657788~300&search_terms=HISTORIA&usePid1=true&usePid2=true Biblioteca Digital Hispánica, ''Arte de albañilería o Instrucciones para los jóvenes que se dediquen a él'', 1827] * [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=753698.xml&dvs=1210865657788~300&search_terms=HISTORIA&usePid1=true&usePid2=true Biblioteca Digital Hispánica, ''Arte de albañilería ó Instrucciones para los jóvenes que se dediquen a él'', 1827] * [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?Docchoice=753698.xml&dvs=1210865657788~300&search_terms=Historia&usePid1=true&usePid2=true Biblioteca Digital Hispánica, ''Arte de albañilería ó Instrucciones para los jóvenes que se dediquen a él'', 1827] * [http://www.santiagoamon.net/videoteca.asp El Madrid de Villanueva, por Santiago Amón (video)] * [http://www.santiagoamon.net/videoteca.asp El Madrid de Villanueva, per Santiago Amón (video)]

Juan de Villanueva: diferència entre les revisions