Sisenand: diferència entre les revisions

L'elecció de Saragossa va haver de ser feta a propòsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultàniament es va rebel•lar la Septimània, on els conspiradors comptaven amb majors suports, i on Sisenand disposava del petit exèrcit del dux reforçat amb les forces dels nobles que el recolzaven. Quan l'exèrcit real, potser al comandament del dux de la Tarraconense, va intentar rebutjar als francs, es va veure impotent davant les forces coalitzades de rebels i invasors. Sembla que Suintila va intentar aixecar un exèrcit amb el qual acudir a la zona, però ja molts nobles indecisos consideraven millor opció la dels rebels. La sensació que aquests no podrien ser vençuts al comptar amb ajuda d'un exèrcit, va afavorir l'increment de suport a la rebel•lió. Fins i tot el germà del rei, [[Geila]], el va abandonar i es va unir a la rebel•liórebel·lió. Suintila es va veure obligat a abdicar i va fugir. Els alçats es van dirigir a Toledo on van proclamar rei a Sisenand (el [[26 de març]] del [[631]]). Suintila va ser empresonat ([[631]]-[[633]]) i després desterrat juntament a la seva dona Teodora i els seus fills; els seus béns van ser confiscats i es va prohibir que tornessin a ocupar càrrecs ([[IV Concili de Toledo]]). Suintila va morir, pel que sembla de mort natural, després del [[634]], segons una font tardana a Toledo abans del [[641]].

Però a més es va aprovar un [[cànon]] pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron, rebel•lions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei morís el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili comú. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenando es comprometia a governar amb moderació, benevolència, justícia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, també rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen més apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, doncs és dubtós que, de no existir una guerra civil o una rebel•liórebel·lió recent, Sisenand fes condemnar tan durament per allò mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cànon setanta-cinc, que va ser inspirat pel propi rei, seria per tant la conseqüència política de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informació sobre l'existència una rebel•liórebel·lió pogués pensar-se que Sisenando desaprovava la seva pròpia acció, i legislaba perquè ningú més tornés a actuar com ell.

Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitència. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispània. Segurament el clero havia negociat una aliança dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenando, i el cronista Fredegari no fa cap al•lusió al tema, sol van poder aliar-se als aquitans, als vascons i als bizantins i com que la lluita es desenvolupament al centre o Sud peninsular i els principals suports de Sisenando estaven en Septimania i Tarraconense, l'aliança més probable és amb els bizantins. Els bizantins havien tingut certa tranquil•litattranquil·litat del [[631]] al [[633]] però des d'aquest any van estar ocupats amb la penetració àrab i segurament no van poder trametre cap ajuda (suposant que recolzessin la rebel•liórebel·lió).

També es tracte l'apel•lacióapel·lació del Bisbe d'Écija Marcià, deposat cap al [[625]] per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustària com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplícia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marcià en el seu rang de bisbe però no va examinar a fons el cas i no le va tornar la seu que momentàniament va quedar a poder d'Habenci.