Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de: 81.184.171.94 (discussió) fins l'última edició de: Javierito92)
Cap resum de modificació
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (ade vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.
 
Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.