Aurora polar: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''aurora polar''' és un fenomen òptic que consisteix en una resplendor observadaque enapareix elal cel nocturn ade les regions properes a les zones polars, a causa de l'impacte de les partícules de [[vent solar]] amb el [[camp magnètic terrestre|camp magnètic de la Terra]]. A les latituds en l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, batejat amb el nom de [[Galileo Galilei]], en referència a la [[Déu|deessa]] romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment passaes enveuen lamés temporadaintensament durant les temporades de setembre a octubre i de març- a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com aurora austral, batejada amb el nom de [[James Cook]], una referència directa al fet de ser el Sud.

ElLes fenomenaurores no ésno exclusiusón nomésexclusives ade la Terra, ja que també s'observaobserven també ena d'altres planetes del sistema solar com [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Mart]] i [[Venus]]. De la mateixa manera, elEl fenomen no és únicprodueix ennomés lade naturamanera inatural: també sónes reproduïblespoden reproduïr artificialment en elal laboratori i sónapareixen presents adurant les explosions nuclears.

L'aurora típica és típicament tant com una resplendor difusa i estès com una cortinaestesa en laforma direccióde horitzontalcortina. ADe vegades es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies de camp magnètic, la qual cosa que suggereix que el fenomen en elal nostre planeta està alineatrelacionat amb el camp magnètic terrestre. De la mateixa manera, l'addició de diversosDiversos factors queaddicionals poden conduirprovocar a lales formacióaurores dl'auroresaparició de línies específiquesamb d'ombra deun color específic.

Les aurores polars terrestres són causades per electrons d'energia 1 a 15 keV, i protons i partícules alfa, i la seva llum es produeix quan xoquen amb els àtoms d'aire de l'atmosfera del planeta, principalment d'[[oxigen]] i de [[nitrògen]], generalment a alturesaltituds entre 80 i 150&nbsp;km. Cadascú li dóna l'energia de col·lisió de les partícules de l'àtom per a que s'aconsegueixi un procés de ionització, dissociació i excitació de les partícules. Quan es produeix la [[ionització]], els electrons creen un efecte dominó, provocant la ionització dels àtoms en altres. L'excitació dels resultats d'emissió, el que l'àtom inestable estats, en el que emeten llum en freqüències específiques, mentre que estabilitzar. Si bé l'estabilització d'oxigen condueix a una segona a succeir, s'estabilitza el nitrogen i emet llum a l'instant. Aquest procés, que és essencial per a la formació de la ionosfera terrestre és comparable a una pantalla de televisió, en la qual els electrons es va trobar amb una superfície de fòsfor, el canvi del nivell d'energia de les molècules i es tradueix en l'emissió de llum.