Néstor Almendros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
El [[1951]], juntament amb [[Guillermo Cabrera Infante]] i [[Tomás Gutiérrez Alea]], Néstor Almendros fundà la Cinemateca de Cuba, clausurada per la dictadura de [[Fulgencio Batista]] el [[1954]]. El [[1955]], l'any en què a Cuba es llicencià en Filosofia i Lletres, Almendros marxà a [[Nova York]] a estudiar-hi cinema al [[New York City College]]. L'any següent, estudià a [[Roma]], al [[Centro Sperimentale di Cinematografica]]. El [[1957]] tornà als [[Estats Units]], on ensenyà espanyol al Vassar College (estat de Nova York) durant dos anys; mentrestant, dirigí peces teatrals d'estudiants hispans al [[Middlebury College]].
 
Després de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]], Néstor Almendros tornà a l'illa, on rodà documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICAIC), com ara ''Gent a la platja'', ([[1961]]). En desacord amb la dictadura comunista de [[Fidel Castro]], Almendros marxà de Cuba el [[1962]], i es dirigí a [[França]], animat per la ''[[nouvelle vague]]''. Hi dugué a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pel·lícules com ara ''El petit salvatge'' ([[1969]]), o ''La història d'Adéle'' ([[1975]]) de [[François Truffaut]] o totes les realitzades per [[Éric Rohmer]] entre [[1966]] i [[1976]] (''La col·leccionista'', ''La meva nit amb Maud'', ''El genoll de Clara'', etc.). Més endavant, alternà els seus treballs a França amb d'altres als Estats Units com ho foren les pel·lícules ''Dies del cel'', de [[Terence Malick]], amb la qual va obtenir un [[Oscar]] de fotografia el [[1978]], [[Kramer contra Kramer]] ([[1981]]), ''Sota sospita'' ([[1982]]) i ''Billy Bathgate'' ([[1991]]), de [[Robert Benton]], [[Le Dernierdernier Métro|L'últim metrométro]] ([[1980]]), de nou amb Truffaut, ''La decisió de Sophie'' ([[1982]]), d'[[Alan J. Pakula]] (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el [[1983]]) o [[Pauline à la plage|Paulina a la platja]] ([[1983]]), una altra vegada amb Rohmer. També codirigí el documental anticastrista ''Conducta impròpia'' ([[1984]]), amb [[Orlando Jiménez Leal]].
 
El [[1980]] publicà a França la seva autobiografia (''Un homme à la caméra'').
Línia 57:
*''[[Kramer contra Kramer]]'' (''Kramer vs. Kramer''), dirigida per [[Robert Benton]] ([[1979]], col.)
*''[[El Llac blau]]'' (''The Blue Lagoon''), dirigida per [[Randal Kleiser]] ([[1980]], col.)
*''[[L'últim metr]]'' (''Le dernier métro]]''), dirigida per [[François Truffaut]] ([[1980]], col.)
*''[[Espurna de la nit]]'' (''Still of the Night''), dirigida per [[Robert Benton]] ([[1982]], col.)
*''[[La decisió de Sophie]]'' (''Sophie's Choice''), dirigida per [[Alan J. Pakula]] ([[1982]], col.)