Carme Sallés i Barangueras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
revertint vandalisme
Línia 31:
Carme Sallés i Barangueras era la segona de deu germans en una família humil. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.
 
Va entrar com a novícia a els mitjonsles [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat]] de [[Barcelona]] en 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de [[Dominiques de l'Anunciata]], dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament qe la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.
 
=== Fundació de la congregació ===
Línia 38:
Amb les seves companyes, funden nous col·legis a Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza... Després de Castella, la congregació s'estèn per [[Navarra]], a Murchante.
 
L'institut, dedicat a l'ensenyament de nenes i joves, va ser aprovat per la [[Santa Seu]] el setembre de [[1908]]. Va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911.
 
Va ésser [[beat]]ificada per [[Joan Pau II]] a Roma, el [[1998]].