José María de Urquinaona Bidot

En José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883) fou bisbe de Canàries i de Barcelona.

Va estudiar Filosofia i Teologia al Seminari de Cadis. Fou ordenat prevere el 23 de setembre de 1837. Va exercir de capellà de convent al Puerto de Santa María, canonge de la catedral de Guadix i arxiprest de la de Cadis.

Va ser proposat per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa Pius IX, consagrat el 7 de març de 1869, va ocupar la seu fins al 1878. Aquell any va ser nomenat bisbe de Barcelona i en va prendre possessió el 14 d'octubre.

El 1869 va participar activament al Concili Vaticà I.

El 1879 va iniciar la construcció del nou Seminari Conciliar de Barcelona.

Fou escollit representant eclesiàstic al Senat el 1879 i el 1882 es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la Cambra Alta de Madrid la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.

El 1880 va organitzar els actes de la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la verge de Montserrat sobre el Principat de Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals.

El 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

A la seva mort, el 31 de març de 1883, va disposar no ésser enterrat a la Catedral sinó a la volta funerària de la Basílica de la Mercè, on descansa en el panteó realitzat per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.

L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica plaça d'Urquinaona de la ciutat de Barcelona.