Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla d'Ilerda»

cap resum d'edició
m (Robot afegeix: sh:Bitka kod Ilerde)
{{Guerres civils romanes}}
{{FixHTML|end}}
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|thumb|[[Juli Cèsar]]]]
'''La campanya de Lleida''' és un episodi de la Guerra Civil entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 50 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
 
 
== Campanya de Lleida ==
 
És un episodi de la guerra entre [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], que es va iniciar l'any 50 aC, en tornar Cèsar de la [[Guerra de les Gàl·lies]].
[[Luci Afrani|Afrani]] i [[Marc Petreu|Petreu]], generals de Pompeu, ocupaven [[Hispània]] amb un gran exèrcit. Cèsar, assabentat que Pompeu, des d'[[Àfrica]], es dirigia a Hispània amb les seves legions decideix passar també de la [[Gàl·lia]] a la península. El seu lloctinent [[Fabi]] acampa a prop d'[[Ilerda]], l'actual [[Lleida]], on Afrani i Petreu tenien el seu campament, i construeix dos ponts sobre el riu [[Segre]]. Un cop arriba Cèsar al campament, intenta ocupar un turó que li podria proporcionar una posició avantatjosa sobre els seus enemics.
 
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|thumb|Juli Cèsar]]La tàctica de les guerrilles dels partidaris de Pompeu desorienta les tropes de Cèsar, que estaven acostumades a combatre en formació tancada. Cèsar refa els ànims dels seus i, en una ràpida reacció, obliga els enemics a refugiar-se al costat de les muralles de Lleida. Però els soldats de la novena legió avancen imprudentment i arriben a trobar-se en greu perill.
La tàctica de les guerrilles dels partidaris de Pompeu desorienta les tropes de Cèsar, que estaven acostumades a combatre en formació tancada. Cèsar refa els ànims dels seus i, en una ràpida reacció, obliga els enemics a refugiar-se al costat de les muralles de Lleida. Però els soldats de la novena legió avancen imprudentment i arriben a trobar-se en greu perill. Els soldats de Cèsar mantenen una lluita desigual. Resulta difícil ajudar-los. Després de cinc hores de lluita els soldats de la novena legió ataquen espasa en mà i obliguen als pompeians a replegar-se fins a les muralles de la ciutat.
 
Després del replegament dels pompeians, i aprofitant el seu desconcert, la cavalleria de Cèsar penetra per entre els dos fronts, amb la qual cosa afavoreix la retirada dels legionaris. Després d'aquesta acció, tots dos contendents pretenen haver quedat victoriosos.
Dos dies després d'aquesta batalla, una tromba d'aigua del riu Segre destrueix els dos ponts dels que disposaven els cesarians per al seu aprovisionament de blat i farratge.
 
La situació en el campament de Cèsar es fa molt díficil. Com la força del riu i l'acció dels enemeics, que ocupen posicions favorables, impideixen la reparació dels ponts destruïts, Cèsar ordena construir unes barques lleugeres, amb les quals, per un indret allunyat del campament, travessa el riu i estableix un cap de pont a l'altra riba.
La situació en el campament de Cèsar es fa molt díficil. Com la força del riu i l'acció dels enemeics, que ocupen posicions favorables, impideixen la reparació dels ponts destruïts, Cèsar ordena construir unes barques lleugeres, amb les quals, per un indret allunyat del campament, travessa el riu i estableix un cap de pont a l'altra riba. Reconstruït el pont, un afortunat cop d'efecte contra els farratjadors de Pompeu proporciona un bon botí a l'exèrcit de Cèsar. A partir d'aquest moment, la fortuna comença a ser-li favorable.
Ja tenen la iniciativa els cesarians. La situació militar ha canviat, i les tribus dels hispans se separen de l'aliança de Pompeu i busquen la de Cèsar.
Per passar a gual el Segre, Cèsar ordena obrir una sèrie de canals paral·lels a través dels quals es desviï part del cabdal del riu. Afrani i Petreu decideixen abandonar les seves posicions i portar la guerra a [[Celtibèria]]. La cavalleria de Cèsar passa el riu i entaula combat amb la rereguàrdia dels pompeians.
39.768

modificacions