{{vegeu3| la ciutat capital dels [[làkhmides]]| la muntanya o cova sagrada musulmana|cova de Hira}}
[[Image:Kamal-ud-din Bihzad 001.jpg|thumb|right|manuscrit del segle XV que descriu la construcció del castell d'al-Khawarnak a Hira]]
'''Hira''' o '''Hīra''' o '''al-Hira''' (àrab الحيرة) fou una antiga ciuytatciutat al sud de [[Kufa]] a la part central del sud de l'[[Iraq]]. Fou un campament militar que al segle V i VI va esdevenir la capital de l'estat àrab dels làkhmides; el regne esés considerat el primer estat àrab fora d'[[Aràbia]] (no obstant no es consideren [[Hatra]] i [[Palmyra]], ciutats estats àrabs, ni el regne dels [[nabateus]] de [[Petra]] que de fet eren àrabs) i vavan existir entre els segles IV i VII com a vassallvassalls dels [[sassànides]].
La dinastia làkhmida fou reconeguda com a vassalla per [[Sapor II]] (337-358). Els àrabs eren llavors cristians o amb fortes influències cristianes. El suport del rei al-Mundhir va permetre a [[Bahram V]] ocupar el tron de Pèrsia el [[420]]. Els reis làkhmides van fer diverses constrruccionsconstruccions a la ciutat destacant els palaus de sl-Khawarnak i d'al-Sadir; les princeses cristianes locals van fundar diversos monestirs, destacant el de Dayr Hind. Sota Mundhir III ibn Zikiqa (505-554) va arribar al cim del seu poder. Fou llavors, vers el [[527]], quan els làkhmides van lliurar una guerra amb els ghassànides, vassalls bizantins. El [[542]] els làkhmides van tenir un paper decisiu en la derrota que [[Cosroes I]] va infringir als bizantins dirigits per [[Belisari]] a ''Callinicum'' al sud d'[[Edessa]]. Es creu que fou a Hira on es va desenvolupar l'escriptura àrab. Era seu d'un bisbe nestorià que exportava el cristianisme cap a Aràbia. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs cpmcom Ahid Tarafa i al-Nabigha i el més gran poeta preislàmic, [[Adi ben Zayd]] de la comunitat cristiana dels Ibad.
El [[602]] Cosroes II de Pèrsia va deposar al rei Numan III d'Hira i va annexionar l'estat no sense resistència dels àrabs que es van revoltar; pocs anys després els àrabs musulmans envaientenvaïen l'imperi sassànida. El 633 després de la batalla d'Hira, la ciutat fou ocupada pels musulmans dirigits per Khalid ibn Walid (maig del [[633]]). Va ser llavors eclipsada per [[Kufa]], la ciutat fundada pels musulmans per servir de capital, i va acabar desapareixent al [[segle X]].
