Fàlsafa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Sughrat.jpg|thumb|''Sòcrates i dos deixebles'', pàgina original dels manuscrits d'Al-Mubaxxir]]
'''Fàlsafa''' ([[filosofia]] en [[àrab]]) designa, dins del [[pensament islàmic]], el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'[[aristotelisme]] i el [[neoplatonisme]]. Aquest corrent va complementar i a vegades es va enfrontar al [[kàlam]], més purament teològic i sovint hostil al valor donat pels filòsofs a la [[raó]].
Els [[mutazilites]] van ésser, potser, els primers musulmans que van adoptar els mètodes [[filosofia grega|filosòfics grecs]] per difondre llurs idees. Alguns dels seus adversaris van emprar els mateixos mètodes i el debat va donar pas al moviment filosòfic islàmic, basat en gran mesura en la traducció a l'àrab de les obres filosòfiques i científiques gregues i en el seu estudi afavorit pel [[califa]] [[Al-Mamun]] ([[787]]-[[833]]).
El primer filòsof islàmic important va ser [[Al-Kindí]] ([[segle IX]]), que va intentar integrar els conceptes de la filosofia grega amb les veritats revelades de l'islam, que considerava superiors al raonament filosòfic. Igual que els posteriors filòsofs islàmics d'aquest període, va estar influït sobretot per les obres d'[[Aristòtil]] i pel [[neoplatonisme]], que va sintetitzar en un únic sistema filosòfic. [[Al-Farabí]] va esdevenir, en el [[segle X]], el primer filòsof islàmic que subordinà la revelació i la llei religiosa a la filosofia. Va sostenir que la veritat filosòfica és idèntica a tot el món i que les moltes religions existents són, en realitat, expressions simbòliques d'una religió universal ideal.
| |||