Laristan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Laristan''' és una regió històrica de l'Fitxer:Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar La població és de sub...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Laristan''' és una regió històrica de l'[[
La població és de substrat iranià als que al segle XIII es van afegir poblacions asssenyalades com a mongoles i al segle XIV turcmans. Al segle XVI es constata la presència de nòmades, [[qashqais]], [[baharlu]], basiris, nafars, i altres nòmades turcmans; àrabs sedentaris vivien a la costa, especialment a Bandar [[Linga]] on es van establir els [[Kawasim]] (localment ''Djawasim''), a [[Bandar Abbas]], i al interior a Djahangiriyya o Djuhungira (els xeics de [[Bastak]]); també hi havia comerciants hindús anomenats [[banyans]] o multanis (a Bandar Abbas i a [[Bandar Kung]]); alguns africans s'esmenten a la costa, i jueus a Lar, Gilar, Djahrum i [[Ormuz]]; al segle XVII un jueu convers de nom Abu l-Hasan Lari va obtenir mesures de discriminació contra els jueus, que es van estendre a tota Pèrsia; al segle XIX hi va haver [[pogrom|pogroms]], expulsions i conversions forçades i els jueus van emigrar a [[Shiraz]].
Línia 21:
A cause de terratrèmols (especialment el de [[1440]] combinat amb inundacions), els canvis d'aliances, la ruïna de Karzin (en la ruta Khundj-Shiraz). el desenvolupament com a centre religiós de Djahrum abans del 1500, i la fundació d'una comunitat de dervixos a Ikhwanabad (després Kutabad) en un encreuament de les rutes de Shiraz-Fasa-Lar, dirigida per Kutb al-Din Muhammad ibn Muhyi al-Din Kushknari conegut com Kutb-i Muhyi, van afavorir al eix Ormuz-Lar-Djahrum-Shiraz. En els ''garmsirats'' del [[Fars]] només els ''rais'' Fali de Fal van conservar influència al golf on tenien Shilaw. Els prínceps de Lar van aprofitar la seva posició d'etapa de la ruta comercial per estendre la seva autoritat al litoral i a les valls intermèdies. Lar i Ormuz vivien del comerç amb l'Índia i es complementaven però el conflicte era inevitable i va esclatar el [[1498]]/[[1499]] quan el príncep de Lar va intentar afavorir una revolta beduïna a [[Djulfar]] contra Ormuz. Abu Bakr Lari va fer una expedició contra l'illa Djarun però fou rebutjat per Khʷadja Ata, un ''[[ghulam]]'' de Salghur Shah d'Ormuz. Un temps després, al morir Salghur Shah ([[1505]]) els laris van tornar a intervenir en els afers d'Ormuz tornant a atacar l'illa de Djarun. Però el nou governant d'Ormuz, Khʷadja Ata, hi va posar fi suprimint al rei infant nascut de Salghur Shah i d'una princesa de Lar. Però els prínceps de Lar van seguir estenent-se per la costa; els seus vassalls, els emirs d'Ilud, van fer pressió sobre el Lashtan, el rere país de l'illa de [[Kishm]] a Naband.; un emir es va apoderar del Lahstan el [[1546]]. Tot i el establiment del poder dels [[safàvides]] tot el segle XVI Lar i Ormuz van seguir sent concurrents.
Al segle XVI, amb l'arribada dels portuguesos (després del [[1507]]) els mercaders i mercenaris laris van emigrar de manera massiva al [[Dècan]]. En aquest temps la moneda local de plata, el ''lari'' o ''larin'', corria per tot l'[[oceà Índic]]. Els arcs fabricats a Lar eren famosos arreu i eren exportats a Índia i a Iraq. Després de Fal (amb ''[[lakab]]'' Dar al-Fasa, "Llar de la Puressa") i Khundj (Dar al-Awliya, "Llar dels Sants") arribava el torn a Lar que va rebre el ''lakab'' de Dar al-Madalat ("Llar de l'Equitat").
El [[1508]] representants de Lar i Ormuz van anar a fer homenatge al xa safàvida [[Ismail I]]. Els prínceps de Lar van esdevenir tributaris dels safàvides amb el títol d' ''Amir-i Diwan''. El [[1523]]/[[1524]] una
A Lar fou nomenat governador Kadi Abu l-Kasim Lari, un xiïta. El tribut que pagava Ormuz a Lar fou reclamat per [[Pèrsia]]. Per imposar el pagament Kanbar Ali Beg va ocupar l'illa de [[Kishm]]. El desembre del [[1614]] el ''beglerbegi'' de Fars, Imam Kuli Khan, es va apoderar del port de [[Gombroon|Gombron]] o Gombroon (portuguès Comorão) i la primavera del [[1622]] el mateix Kuli Khan ocupava [[Ormuz]] amb ajut de la flota anglesa. la presència d'un ambaixador castellà (Figueroa) a la cort persa (i l'existència d'un ambaixador persa a la cort castellana des de [[1617]]) no va impedir que la corona portuguesa perdés Ormuz. Poc després Gombroon era rebatejada [[Bandar Abbas]]. El [[1630]] els portuguesos van obtenir facilitats comercials a [[Bandar Khung]] a 8 km a l'est de Bandar [[Linga]]) que es va poblar d'àrabs, [[banyans]], portuguesos i perses i va esdevenir un port important abans de [[1640]].
Durant tot el segle XVII es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el 1700 el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el shahbandar de Bandar Khung era germà del shahbandar de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (en front de l'illa de Kharg). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Shiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un cojntrol efectiu del Laristan que va passar a mans d'un cap balutxi, després un notable local, després un general safàvida, i després al sardar del Fars Muhammad Khan Baluč. Aquest es va revoltar contra Nadir Khan, després Nadir Shah, que tenia el suport dels sunnites del Laristan. nadir va exercir una repressió sense pietat i Muhammad Khan Baluč i el xeic Ahmad Madani foren executats, i milers de persones van patir multes i deportacions. Aprofitant l'anarquia el cap de bandits Nasir Khan Lari es va fer amb el poder a la regió de Buluk-i Saba (entre Laristan i Kirman) junt inicialment amb el seu germà Hadjdji Khan, i des de aquesta base va conquerir Lar vers el 1747. El va fer una expedició a Shiraz (Hadjdji Khan va morir pel camí), que va fracassar, però va estendre el seu domini a la zona de la costa posant sota domini als xeics àrabs i va entrar en relacions amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals establerta a Bandar Abbas. Va entrar en conflicte amb Karim Khan Zand i entre 1754 i 1766 es va haver d'enfrontar al mateix temps contra el governador de Kirman al nord-est i contra els Zand al oest. Va fer aliança amb el cap qadjar Muhammad Hasan Khan (el 1756 i el 1758) per atacar a Karim Khan a Shiraz. Finalment SAadik Khan Zand va conquerir Lar i després la fortalesa de Nasir Khan (1766).▼
▲Durant tot el segle XVII es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el [[1700]] el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el ''shahbandar'' de Bandar Khung era germà del ''shahbandar'' de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (en front de l'illa de [[Kharg]]). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Shiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un
Encara que es creia que la família de Nasir Khan havia conservat un poder autònom a Laristan fins 1845 segons Minorski o fins 1858 segons Perry) això ha estat posat en dubte. La família de Nasir fou hostil als Zand i després als qadjars. Karim Khan Zand primer i després Luft Ali Khan Zand van confiar el govern de Laristan i dels ports als xeics de Bastak que van ser elevats a khans. Fou en temps de Fath Ali Shah que el govern de Laristan i de Buluk-i Saba va retornar a la família de Nasir en la persona d'Abd Allah Khan que va residir a Shiraz com ajudant del príncep governador qadjar del Fars, i els tres fills d'Abd Allah Khan que van governar a Furg, Tarum i Lar. Un d'aquestos fills, Nasir Khan Lari ibn Abd Allah va esdevenir beglerbegi de Laristan, però fou desposat el 1831/1832 i el govern va passar a Ahmad Khan Bastaki; el 1833 Nasir fou nomenat novament amb el títol de beglerbegi de Laristan i Saba. El 1840 Lar fou breument ocupada pel cap ismaïlita nizarita Agha Khan Mahallati, revoltat contra el xa. lar va seguir el comerç amb Bandar Abbas, Bandar Linga i Bandar Tahiri, però cada vegada més degradat. Conflictes entre els khans de Lar van provocar que el wali de Fars el 1845, els deposés (sent empresonats a Shiraz) i nomenés governador un simple ''kalantar''. Un dels deposats, Nasr Allah Khan Lari, es va poder escapar i va iniciar una revolta a la regió de Saba; no va poder ser sotmès i va restar amagat a les muntanyes fins que va poder tornar a Shiraz i va rebre una pensió a canvi de deixar la lluita (1858). ▼
Aprofitant l'anarquia el cap de bandits Nasir Khan Lari es va fer amb el poder a la regió de Buluk-i Saba (entre Laristan i [[Kirman]]) junt inicialment amb el seu germà Hadjdji Khan, i des de aquesta base va conquerir Lar vers el [[1747]]. El 1750 va fer una expedició a Shiraz (Hadjdji Khan va morir pel camí), que va fracassar, però va estendre el seu domini a la zona de la costa posant sota domini als xeics àrabs i va entrar en relacions amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] establerta a Bandar Abbas. Va entrar en conflicte amb [[Karim Khan Zand]] i entre [[1754]] i [[1766]] es va haver d'enfrontar al mateix temps contra el governador de Kirman al nord-est i contra els [[Zand]] al oest. Va fer aliança amb el cap [[qadjar]] Muhammad Hasan Khan (el [[1756]] i el [[1758]]) per atacar a Karim Khan a Shiraz. Finalment SAadik Khan Zand va conquerir Lar i després la fortalesa de Nasir Khan ([[1766]]).
▲Encara que es creia que la família de Nasir Khan havia conservat un poder autònom a Laristan (fins 1845 segons Minorski o fins 1858 segons Perry) això ha estat posat en dubte. La família de Nasir fou hostil als Zand i després als qadjars. [[Karim Khan Zand]] primer i després [[Luft Ali Khan|Luft Ali Khan Zand]] van confiar el govern de Laristan i dels ports als xeics de Bastak que van ser elevats a khans. Fou en temps de [[Fath Ali Shah]] que el govern de Laristan i de Buluk-i Saba va retornar a la família de Nasir en la persona d'Abd Allah Khan que va residir a [[Shiraz]] com ajudant del príncep governador qadjar del Fars, i els tres fills d'Abd Allah Khan que van governar a Furg, Tarum i Lar. Un d'aquestos fills, Nasir Khan Lari ibn Abd Allah va esdevenir ''beglerbegi'' de Laristan, però fou desposat el [[1831]]/[[1832]] i el govern va passar a Ahmad Khan Bastaki; el [[1833]] Nasir fou nomenat novament amb el títol de ''beglerbegi'' de Laristan i Saba. El [[1840]] Lar fou breument ocupada pel cap [[ismaïlita]] [[nizarita]] [[Agha Khan]] Mahallati, revoltat contra el xa
El 1859 el govern fou concedit al príncep qadjar Mahdi Kuli Mirza; Mustafà Khan Bastaki es va revoltar però fou sotmès aviat. El govern de Bandar Abbas havia estat confiat al sultà de Mascat que el va tenir fins el 1868 i la dificultat de control de tota la costa feia el govern del Laristan important. El 1868 s'hi va afegir Bandar Abbas i el 1877 Saba, i entre 1880 i 1882 s'hi van agregar cinc tribus (khamsa) de Darab. En els següents anys el laristan va caure en mans dels Kawami, una família visiral de Fars sorgida de la descendència d'Hadjdji Ibrahim Khan Itimad al-Dawla Shirazi. El 1877/1878 Ihtisham al-Dawla i Mirza Ali Muhammad Khan kawan van restablir el control sobre les zones costeres. El 1881 el govern de Laristan, saba, darab, Khamsa i Fasa fou confiat a Kawam al-Mulk que va morir al cap d'un any. La ciutat es descrita llavors en molt mal estat. El laristan fou sotmès al bandidatge i al començament del segle XIX fou assolat pel balutxi Mihran Khan, sardar de Bampur. El governador Fath Ali Khan va restaurar molts edificis i el 1907 presentava ja un bon aspecte i el seu port principal era Bandar Linga; el desenvolupament d'aquest port sota els Kawasim havia afavorit a Bastak. Al final de l'època qqadjar (1900-1915) els ports seran cada vegada més controlat per funcionaris belgues.▼
▲El [[1859]] el govern fou concedit al príncep qadjar Mahdi Kuli Mirza; Mustafà Khan Bastaki es va revoltar però fou sotmès aviat. El govern de Bandar Abbas havia estat confiat al sultà de [[Mascat]] que el va tenir fins el [[1868]] i la dificultat de control de tota la costa feia el govern del Laristan important. El 1868 s'hi va afegir Bandar Abbas i el [[1877]] Saba, i entre [[1880]] i [[1882]] s'hi van agregar cinc tribus (''khamsa'') de Darab. En els següents anys el
En la reorganització administrativa de 1913 es va proposar que el Laristan i Bandar Abbas no fos inclòs en la zona de influència dels Kawami no al vilayat de les tribus Khamsa. ▼
▲Al final de l'època qqadjar (1900-1915) els ports seran cada vegada més controlat per funcionaris belgues. En la reorganització administrativa de [[1913]] es va proposar que el Laristan i Bandar Abbas no fos inclòs en la zona de influència dels Kawami no al vilayat de les tribus Khamsa.
Sota els Pahlavi Lar va esdevenir un shahristan (comtat) anomenat comtat de Larestan, amb cinc bakhshs (districtes): Markazi, Bastak, Linga, Gawbandi i Djuyum als que es va afegir Bunaruya en la reforma administrativa de 1938/1939. Una nova reforma administrativa el 1955/1956 va dividir el comtat en els districtes de Evaz, Lamard, Juyum i Huma; els districtes costers i el rere país en van quedar fora.▼
▲Sota els [[Pahlavi]], Lar va esdevenir un ''shahristan'' (comtat) anomenat [[comtat de Larestan]], amb cinc ''bakhshs'' (districtes): Markazi, Bastak, Linga, Gawbandi i Djuyum als que es va afegir Bunaruya en la reforma administrativa de 1938/1939. Una nova reforma administrativa el 1955/1956 va dividir el comtat en els districtes de Evaz, Lamard, Juyum i Huma; els districtes costers i el rere país en van quedar fora.
==Referència==
*J. G. Lorimer, ''Gazetteer of the Persian Gulf, Oman and Central Aràbia'', calcuta 1908.
*J. Aubin, ''Les princes d'Ormuz du XIIIe au XVe siècle'', 1953
[[Categoria:Geografia de l'Iran]]
[[Categoria:Dinasties musulmanes]]
| |||