Sukhoi Su-27: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
== Disseny ==
 
En 1969 , els líders de la Unió Soviètica havia llançat el PFI (Perspektivnyi Frontovoy Istrebitel) destinat a produir un avió de combat superior als que els [[Estats Units]] i l'[[OTAN]] tenien o estaven preparant (principalment l'[[F-15 Eagle]] , el desenvolupament del qual ja havia començat).
 
Després de considerar diverses possibilitats, els enginyers de Sukhoi van presentar un projecte definitiu, designat T-10, el 1971. La configuració general del dispositiu és relativament similar a l'F-15 EUA: dos motors, d'ala alta, la mesura de la deriva, dimensions comparables. Il s'agit du premier avion soviétique naturellement instable et doté de commandes de vol électriques . Aquest és el primer l'avió soviètic naturalment inestable i dotat de comandaments de vol elèctrics. Gran i pesat, el Flanker és un avió altament maniobrable. Durant les exhibicions, els pilots fan regularment la figura anomenada Cobra, practicable amb una desacceleració i un angle dinàmic de 120 °. El pilots del Su-27 han creat noves figures molt complexes i perilloses, que de vegades condueixen a accidents com el xoc entre dos Su-27 pertanyents als [[Cavallers de Rússia]] , el [[16 d'agost]] del [[2009]].
 
El prototip va realitzar el seu vol inaugural el 20 de maig de 1977. Però, a causa de diversos defectes (massa pesada, reactors sense potència suficient, etc.), l'aeronau no va complir amb les expectatives de la Força Aèria Soviètica ( VVS ). Després de dos accidents en quatre prototips en juliol de 1978 , amb les morts dels pilots, el desenvolupament es va veure frenat en gran mesura. Va ser només després de 1981 que el SDB va construir un nou prototip, el T-10 S-1 (T-10-7, Flanker-B), que tenia molt més en comú amb el T-10, va fer el seu primer vol el 20 abril 1981. Aquesta versió va ser acceptada i el Su-27 es començar a produir en sèrie a Komsomolsk en 1983. Va entrar en servei en 1985 , encara que els últims problemes no van ser resolts fins 1990 .
Línia 22:
* Distància d'aterratge: 650 a 700 m
* Distància d'enlairament: 620 a 700 m
* Acceleració màxima: 9 g
 
== Variants ==