Escut de l'Aragó: diferència entre les revisions

! width=90% |Descripció

|-

|align="left"|'''[[Arbre de Sobrarbe]]''' <br>

Escut d'armes documentat per primer cop el [[1499]] en en la portada de ''"[[Crónica de Aragón]]"''<ref name="FATAS-1995">"Blasón de Aragón: el escudo y la bandera"</ref> per a representar els llegendaris reis de Sobrarbe. Té associada la [[Regne de Sobrarbe|llegenda del mític regne de Sobrarbe]] segons la qual durant la invasió islàmica els aragonesos es refugiaren a la regió del [[Sobrarbe]] on redactaren unes lleis, els [[Furs]], i després escolliren un rei obligant-lo a jurar que els respectaria; la llegenda es resumeix en la frase «''En Aragón antes fueron Leyes que Reyes''». Al tombant del [[segle XV]],<ref name="FATAS-1995"/> es creà aquest llegenda de l'imaginari [[Regne de Sobrarbe]] i els seus Furs per a legitimar històricament la monarquia pactista enfront de l'autoritarisme de[[Felip II de Castella]] ([[1556]]-[[1598]]), que durant les durant les [[Alteracions d'Aragó]] féu executar ([[1591]]) el [[Justícia d'Aragó]] don [[Joan V de Lanuza]] i retallà significativament les Llibertats aragoneses a les corts de [[Tarazona]] del [[1592]]. Ocupa el primer quarter de l'Escut d'Aragó perquè representa les Llibertats Aragoneses i els seus Furs.

|-

|align="left"| '''[[Creu d'Aïnsa]]''' o '''«senyal antich del rey Daragó»'''<br>Escut d'armes documentat per primer cop el [[1344]] en les [[Ordinacions de Casa i Cort]] i creat pel rei [[Pere IV d'Aragó]] "el Cerimoniós" per a representar els reis d'Aragó anteriors a la [[unió dinàstica]]. Té associat la Llegenda d'Enneco Ariesta segons la qual l'escut hauria estat obra seva. Ocupa el segon quarter de l'Escut d'Aragó i també forma part de l'[[Escut del País Valencià]].

|-

|align="left"| '''[[Creu d'Alcoraz]]''' o '''«les armes Daragó»'''<br>Escut d'armes documentat per primer cop el [[1281]] en la butlla de plom del rei [[Pere III d'Aragó]] "el Gran" per a representar el regne d'Aragó. L'escut fou mantigut pels seus successors com símbol propi i exclusiu del regne d'Aragó. Té associat una Llegenda de la [[Batalla d'Alcoraz]] segons la qual gràcies a l'aparició de Sant Jordi les tropes aragoneses derrotaren les musulmanes i després de la batalla trobaren quate caps decapitats de reis sarraïns. Ocupa el tercer quarter de l'Escut d'Aragó i constitueix l'Escut de Sardenya.

|-

|align="left"| '''[[Senyera Reial|Senyal Reial, Senyal del rei d'Aragó]]''' o '''«barres d'Aragó»'''<br>Escut d'armes documentat per primer cop el [[1150]] en el segell de [[Ramon Berenguer IV]]. Inicialment fou un senyal heràldic de llinatge, esdevenint posteriorment el senyal de dignitat dels reis d'Aragó. Té associat la [[Llegenda de les quatre barres de sang]] segons la qual l'escut hauria estat obra seva. Ocupa el quart quarter de l'Escut d'Aragó i de la transposició horitzontal del Senyal Reial en deriven actualment la Bandera d'Aragó, la Bandera de Catalunya, la Bandera del País Valencià i la Bandera de les Illes Balears.

|-