Manel Estiarte i Duocastella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
{{MedallaBronze|Shefield 1993|waterpolo}}
{{FiMedaller}}
'''Manel Estiarte i Duocastella''' ([[Manresa]], [[Bages]], [[1961]]) és un jugador retirat de [[waterpolo]] [[Catalunya|català]]. És el waterpolista més universal i és considerat com un dels millors de tots els temps. Actualment és el cap de relacions externes del [[FC Barcelona]].
==
Nascut a [[Manresa]] (el [[Bages]]) el [[26 d'octubre]] de [[1961]]. Va començar la seva trajectòria esportiva l'any [[1975]] al [[Club Natació Manresa]]. L'any [[1977]], amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns [[Jocs Olímpics]] a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis [[Jocs Olímpics|Jocs]]: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998.
[[Fitxer:Pep Guardiola, 2009 UEFA Champions League Final.jpg|thumb|300px|Manel Estiarte i [[Pep Guardiola]] celebren la victòria sobre el [[Manchester United]] a la final de la [[Champions League|Champions]] el maig de 2009 a [[Roma]]]]
L'any [[1979]] fitxà pel millor club estatal del moment, el [[Club Natació Barcelona]]. L'any [[1985]] marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel [[Club Natació Catalunya]] amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El [[1998]] fou guardonat amb el premi ''[[Marca Leyenda]]''.<ref>Guardó que atorga el [[diari Marca]] als millors professionals de la història de l'esport</ref> L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins el [[1999]] fitxant pel [[Club Natació Atlètic Barceloneta]].
L'any [[2000]], després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del [[Comitè Internacional Olímpic]] a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any [[2001]] obtingué el [[Premi Príncep d'Astúries dels Esports]]. A la temporada 2001-2002 és escollit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit ''millor jugador del món de l'any de waterpolo'' set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).
| |||