Revisió del 22:52, 23 maig 2010 modifica Ferbr1 (discussió \| contribucions) Exempts del blocatge d'IP, Reversors 11.095 edits m redundant ← Edició anterior		Revisió del 17:25, 6 oct 2010 modifica desfés Beusson (discussió \| contribucions) Administradors 98.924 edits m retoc Edició següent →
Línia 4: ==Biografia== === Joventut === En néixer li van posar Kusi Yupanqui , era l'hereu legítim del tron [[~~Inca~~Imperi inca\|inca]]. Segons certes cròniques, va ser fins a l'adolescència un jove turbulent que va provocar la inquietud del seu pare [[Viracocha Inca]] que considerava que un bon sobirà no podia ser més que de caràcter dolç com els seus predecessors. Els anys passaven, i la inquietud es va convertir en còlera, el príncep Kusi Yupanqui va ser condemnat a l'exili: li tocaria d'aleshores endavant guardar ramats a les rodalies de [[Cusco]], i el seu pare escolliria un altre successor. La llegenda diu que un dia, en el seu exili, se li va aparèixer un home d'aspecte estrany, barbut i vestit de blanc, portant a les seves mans un animal desconegut. Aquest home el va avisar que un perill es congriava sobre el regne, un exèrcit es preparava al nord de Cusco. El jove príncep, inquiet per aquest missatge, va desafiar la decisió del seu pare i va anar a Cusco per relatar l'incident. Furibund, el sobirà no en va voler sentir res, va acomiadar el seu fill i va decidir fer-se el sord a tota notícia sospitosa procedent del nord. De resultes d'aquest episodi, el jove príncep va reprendre el seu exili, aquesta vegada la desgràcia semblava completa. No va passar massa temps abans que veiés en el camp gent fugint. La població de Cusco i de la seva rodalia fugia de la capital. Descobert, el jove príncep va interrogar els fugitius : els [[Chancas]] havien reunit un exèrcit, venien a passar el regne a foc i sang (els inques van guanyar en tot cas la [[batalla de Jaquixahuana]] abans que els Chancas arribessin a Cusco), Viracocha, que no havia volgut sentir les advertències del seu príncep hereu, havia hagut de fugir amb la seva cort. El príncep, fastiguejat, no es va resignar a abandonar la ciutat sagrada. Va agafar les armes i va ordenar als fugitius a unir-se a ell. L'esperança va tornar al camp inca, a poc a poc es va formar un exèrcit, i el príncep va demanar suport a les tribus aliades.

Pachacútec: diferència entre les revisions