Partit Justicialista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
El '''Partit Justicialista''' ('''PJ''') o '''Partido Justicialista''' (en castellà) és un [[partit polític]] [[argentí]], continuador del Partit Peronista, fundat pel general [[Juan Domingo Perón]]. Va tenir com principal estandard en els seus orígens la defensa dels treballadors, quedant des de llavors molt lligat a la classe obrera i els sindicats. Va assolir així desplaçar a la [[Unió Cívica Radical]] com principal partit argentí, conformant entre ambdós un [[bipartidisme]] durant bona part del [[segle XX]].
Des dels seus començaments l'acció del justicialisme fou bastant conflictiva per a la societat argentina. Els governs justicialistas van ser derrocats dues vegades pels militars i el Partit Justicialista va ser proscripte i impedit de participar en les eleccions generals en dues ocasions. El justicialisme va arribar per mandat popular a la [[President de la Nació Argentina|Presidència de la Nació]] en 8 ocasions: Juan Domingo Perón ([[1946]], reelegit al [[1952]]), [[Hèctor José Cámpora]] (març de [[1973]]), Juan Domingo Perón (novament, a l'octubre de 1973), [[Carlos Saúl Menem]] ([[1989]], reelegit al [[1995]]), [[Néstor Kirchner]] ([[2003]]) i [[Cristina Fernández de Kirchner]] ([[2007]]). Els dos últims presidents concorreren a les eleccions presidencials amb la coalició [[Frente para la Victoria]], la qual agrupa l'ala més [[Progressisme|progressista]] del peronisme.
Altres tres justicialistas van arribar a la presidència per vies institucionals: [[María Estela Martínez de Perón]] (com a vicepresidenta per la mort del president Perón al [[1974]]), [[Adolfo Rodríguez Saá]] (per elecció del Congrés després de la renúncia de [[Fernando de la Rúa]] al desembre de [[2001]]), i [[Eduardo Duhalde]] (per elecció del Congrés després de la renúncia d'Adolfo Rodríguez Saá al gener de [[2002]]). També enmig de la [[crisi de 2001]] van estar breument en exercici del Poder Executiu [[Ramón Porta]] (President Provisional del Senat) i [[Eduardo Camaño]] (President de la Càmbra de Diputats).
| |||