Revisió del 15:19, 5 oct 2010 modifica KRLS (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Administradors de la interfície, Administradors 64.424 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:57, 8 oct 2010 modifica desfés Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.859 edits Refer Edició següent →
Línia 1: {{Copyvio\|1=[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066381&BATE=Miquel%2520Tom%25E0s%2520de%2520Taixequet%2520i%2520Fluix%25E0 GEC]\|2=--[[Usuari:KRLS\|KRLS]] , ([[Usuari Discussió:KRLS\|disc.]]) 15:19, 5 oct 2010 (CEST)}} '''Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà''', nascut a [[Llucmajor]], [[Mallorca]], el 1528 i traspassat a [[Lleida]] el 1578 fou un [[bisbe]] i canonista mallorquí. Thomàs de Taixequet realitzà estudis de filosofia a [[Barcelona]] per després anar a [[París]] i a [[Bolonya] on estudià respectivament [[teologia]] i [[dret]]. A Bolonya fou deixeble de [[Lelio Socino]], un reformador i humanista italià que era contrari al "Dogma de la Santíssima Trinitat", seguint els escrits de [[Miguel Servet]]. Estudià filosofia a [[Barcelona]], teologia a [[París]] i dret a [[Bolonya]], on fou deixeble de [[Socino]]. Assistí al [[concili de Trento]] com a procurador del seu oncle, el bisbe d'Empúries (actual [[Castelsardo]]), a [[Sardenya]], [[Francesc Thomàs de Taixequet i Frígola]], i del bisbe d'[[Agnani]] i hi tingué una actuació important com a canonista. Treballà a [[Roma]] des de l'any 1563 amb [[Antoni Agustí]] en la revisió del [[Decret de Gracià]]. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió. La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits. Dedicà al cardenal [[Borromeo]] el seu tractat més important, ''Disputationes quaedam Ecclesiasticae'' (Roma 1565), en el qual defensà la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges i proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de València, atesa llur unitat de llengua i de costums. Molts dels seus tractats canònics restaren manuscrits.<ref name=GEC>{{Ref-llibre \|editor=Enciclopèdia Catalana \|títol=L'Enciclopèdia \|url=http://www.enciclopedia.cat \|lloc=Barcelona \|data=1999 \|isbn= }}</ref> Assistí al [[concili de Trento]] com a procurador del seu oncle [[Francesc Thomàs de Taixequet i Frígola]], bisbe d'Empúries de [[Sardenya]] (actualment [[Castelsardo]]) i del bisbe d'[[Agnani]] i hi tingué una actuació important com a canonista. A partir de l'any 1563 treballà a [[Roma]] en la revisió del [[Decret de Gracià]] amb [[Antoni Agustí]]. Poc abans de morir fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió. La seva obra més important és el tractat ''Disputationes quaedam Ecclesiasticae'' (Roma 1565) en el qual defensa la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges. També proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de [[Tarragona]] i de [[València]], atesa llur unitat de llengua catalana i de costums. Aconseguí reunir més dos mil manuscrits en la seva biblioteca. Molts dels seus tractats canònics resten manuscrits.<ref name=GEC>{{Ref-llibre \|editor=Enciclopèdia Catalana \|títol=L'Enciclopèdia \|url=http://www.enciclopedia.cat \|lloc=Barcelona \|data=1999 \|isbn= }}</ref> El 1962 l'Ajuntament de Llucmajor el declarà fill il·lustre.

Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà: diferència entre les revisions