Diferència entre revisions de la pàgina «Biplà»

Sense canvi de mida ,  fa 9 anys
orto
(trec vegeu enllaços vermells)
(orto)
[[Fitxer:An-2 Góraszka.JPG|thumb|Un [[Antonov An-2]] en vol]]
 
Un '''biplà''' és un [[avió]] d'ales fixes amb dos grups d'ales de similar envergadura, normalment unes montadesmuntades sobre del [[fusellatgefuselatge]] i les altres a sota. Generalment les ales de la part superior es solapen a les de la part inferior, i unes estructures verticals solen posicionar-se simètricament en ambdós costats del fusellatgefuselatge (connectant les seccions rígides de la part superior i inferior formant una estructura forta). Quan els grups alars superior i inferior només es solapen en part, es coneix com escaló, i està dissenyat per a minimitzar les interferències aerodinàmiques entre ambdós grups alars. En el més comú d'aquests dissenys el grup alar superior està adelantatavançat a l'inferior, però també s'ha utilitzat la configuració contrariacontrària, per exemple en el [[Beechcraft Staggerwing]].
 
Els avions construïts amb dos grups alars (o tres en el cas dels triplans) tenen generalment més sustentacinsustentació que els monoplans delde la mateixmateixa tamanymida i envergadura alar similar, però la majoria dels biplans també tenen una tercera superfície horitzontal, el timó de profunditat, per a controlar l'[[àngleangle d'atac]] de l'avió. Un o els dos grups alars poden tindre flaps o [[aleró|alerons]] per a ajudar en els viratges laterals o al control de velocitat.
 
Els biplans foren els avions més populars en les primeres èpoques de l'aviació, quan les seccions alars utilitzades eren molt estretes i conseqüentement l'estructura alar havia de ser reforçada per cables externs. La configuració del biplà permetia a ambdós grups alars reforçar-se mutuamentmútuament, incrementant la resistència estructural. Una altre avantatge era el disseny més compacte ja que les ales teníentenien menor envergadura, cosa que els hi proporcionava major [[maniobrabilitat]]. El gran desavantatge de la configuració en biplà era que els dos grups alars interferien entre si aerodinàmicament, reduint la sustentació que proporcionava cada grup alar. Això significava que per a una superfície alar donada els biplans proporcionaven més [[resistència alar]] i menys [[sustentació]] que un monoplà. Un cop s'introduïren seccions alars més gruixudes i materials estructurals millorats, s'eliminà la necessitat de les abraçadores externes, els monoplans aviat substituïren als biplans en l'aviació.
Els dissenys de biplans moderns d'avui en dia s'han fet un espai al mercat de les [[acrobàcia|acrobàcies]] aeriesaèries i en els avions dedicats a l'agricultura.
 
Una variant dels biplans són els '''sesquiplans''', on generalment el grup alar inferior és significativament més petit que l'altre, ja sigui en envergadura, corda o ambdues. En ocasions, el grup alar inferior era només lo suficientment llarg per a albergar l'estructura de suport del grup alar superior.