Front de Perigús: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27:
==Llegenda==
 
'''Frontus''' es troba esmentat per primer cop a una vida de Sant Gaugeric de Cambrai, que diu que aquest havia pregat a Perigús davant la tomba de Front. De la vida del sant no se'n sap res i totes les dades són tardanes i producte de tradicions pietoses, sense que es pugui provar que realment existís. Les vides llegendàries, a partir del segle VIIIIX, i la majoria dels segles XI-XII, barregen dades procedents de les llegendes d'altres sants, com [[Frontó de Nítria]] o [[Marta de Betània]].
 
Segons la llegenda, Front havia nascut a ''Linicassius'' ([[Lencais]]) en una família cristiana.<ref>Fet impossible, ja que el cristianisme no havia arribat a la zona a mitjan segle I.</ref> Va renunciar al món i es va fer eremita. El prefecte de la regió, Isquirinus, no volia matar-lo per la noblesa de la seva nissaga i li ordenà que es deixés créixer els cabells, que s'havia rasurat en fer-se clergue. Front no volgué, ja que era un senyal de la seva vocació, i va marxar a Egipte.<ref>El viatge justificarà les dades extretes de la vida del sant egipci Frontó de Nítria.</ref>
Segons la llegenda, Front havia nascut a Lanquais i era eremita. A [[Roma]], Sant [[Pere apòstol]] el va ordenar bisbe i el va enviar a la Gàl·lia a predicar. Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de [[Marta de Betània]], com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús.
 
A Egipte, va retirar-se a l'eremitori d'Apol·loni, que estava custodiat per dos grans serpents. Després d'un temps, marxà a [[Roma]]; Sant [[Pere apòstol]] el va ordenar bisbe i el va enviar a la Gàl·lia a predicar, amb el prevere Jordi. Quan Jordi va morir de camí, al tercer dia de viatge, Front tornà a Roma i Sant Pere li donà la seva gaiata: amb ella, Front va resuscitar el prevere: molta gent d'aquell lloc es va convertir en veure-ho, i Front en seleccionà seixanta nou perquè fossin predicadors amb ell al [[Perigord]]. Al Perigord aconseguiran moltes conversions i s'hi creà una comunitat cristiana.
 
Segons la llegenda, Front havia nascut a Lanquais i era eremita. A [[Roma]], Sant [[Pere apòstol]] el va ordenar bisbe i el va enviar a la Gàl·lia a predicar. Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de [[Marta de Betània]], com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús.
 
Una tradició més moderna, fa Front natural de [[Palestina]], jueu de la tribu de Judà. Fou convertit directament per [[Crist]] i batejat per Sant Pere; fou, per tant, un dels [[Setanta deixebles]]. Hi hauria assistit al [[Sant Sopar]], la [[Passió]] i altres fets de la vida de Crist. Amb Pere va anar a Roma, i serà des d'aquí que va al Perigord a predicar.
<gallery perrow=5>
Fitxer:Périgueux église St Étienne retable panneau.JPG|El sant davant Perigús, talla del s. XVII (Perigús, S. Étienne)
Linha 36 ⟶ 42:
Fitxer:Périgueux (FR), interieur Cathédrale St.Front.jpg|Interior de Sent Front
</gallery>
 
==Veneració==