Demetri de Tessalònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{polisèmia|Demetri}} '''Demetri de Tessalònica''' (segle III - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrt...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Demetri}}
{{Plantilla:Sants
'''Demetri de Tessalònica''' (segle III - [[306]]), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians. És venerat com a [[sant]] a tota la cristiandat. ▼
|nom=sant Demetri de Tessalònica
|nom secular=Δημήτριος της Θεσσαλονίκης (''Demétrios tes Thessaloníkes'')
|imatge=Michael_of_salonica.jpg
|imagesize=250px
|peufoto=Mosaic de Sant Demetri, s. XII (Kíev, Monestir de S. Miquel de les Cúpules Daurades)
|fets destacables=Historicitat discutida; probablement no existí
|títols=màrtir; ''Megalomàrtir'', "Portador de mirra"
|data de naixement=ca. [[270]]
|data de mort=ca. [[306]]
|lloc de naixement=[[Tessalònica]] (Grècia)
|lloc de mort=[[Tessalónica]]
|enterrat a=Església de Sant Demetri (Tessalònica)
|festivitat=[[26 d'octubre]] (calendari gregorià), [[8 de novembre]] (calendari julià, ortodoxos, coptes, serbis)
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], [[Església Ortodoxa]], esglésies ortodoxes orientals, [[Església Ortodoxa Russa]], esglésies luteranes, [[Església Anglicana]]
|iconografia=Amb armadura i llança, muntant un cavall roig (mai blanc); de vegades, amb barba; amb un gladiador als peus; amb la Torre Blanca de Tessalònica al darrere
|lloc de pelegrinatge=Tessalònica
|orde=
|data de beatificació=
|lloc de beatificació=
|beatificat per=
|data de canonització=Antiga
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|supressió del culte=
|patronatge= [[Tessalònica]]; copatró dels cavallers [[croats]]; dinastia russa de [[Rurik]]}}
▲'''Demetri de Tessalònica''' (
==
Els orígens del culte són obscurs i els testimonis més antics de la seva existència són tardans
Segons la tradició, Demetri era un [[diaca]], de família senatorial, que, durant les persecucions de [[Dioclecià]] o [[Galeri]] fou mort a cop de llança cap al [[306]].
Una tradició posterior diu que era militar, fins i tot procònsol, i que fou mort en haver-se convertit al cristianisme.
== Veneració ==
El culte comença, sembla, cap a mitjan del segle V. Es pensa que va arribar des de [[Sírmium]], quan Tessalònica va prendre el relleu com a principal base militar de la regió, cap al 441. Possiblement llavors es funda la basílica dedicada al sant. L'atribució a la defensa del sant de les victòries en els atacs i setges de la ciutat per part de pobles eslaus va fer que la seva veneració cresqués i que prengués la considerció de sant militar, que desembocà en l'elaboració d'una nova llegenda hagiogràfica que el feia soldat. Aquesta llegenda va fer que els soldats de les [[Croades]] el prenguessin, amb [[Sant Jordi]], com a protector.
Les seves relíquies es conserven a la basílica de Sant Demetri de [[Tessalònica]], ciutat de la qual és patró. Sembla, però, que les relíquies no "aparegueren" fins al segle VII, i que mentrestant, la basílica tenia un cenotafi buit, el ''ciborium''. Quan es trobaren unes relíquies a la ciutat, el bisbe Joan de Tessalònica no volgué proclamar-ne públicament l'autenticitat.
La tradició diu que demostraren ésser veritables relíquies quan traspuaren mirra líquida, de forta olor. Des de llavors, el sant fou conegut com a ''Myrovlētēs''(Μυροβλήτης, "que mana mirra"). Aquest líquid ha continuat traspuant contínuament, i és recollida constantment.
<gallery>
Fitxer:Dymitr z Salonik.jpg|Icona del s. XV (S. Petersburg, Museu Estatal Rus)
Fitxer:Dimamosaic.jpg|Icona del s. VIII-IX (Tessalònica, Aghios Demetrios)
Fitxer:Icon Saint Demetrios Louvre OA11219.jpg|Icona bizantina, s. XIV
Fitxer:Relics of Saint Demetrius.jpg|Reliquiari del sant (Tessalònica, Basílica d'Aghios Demetrios
</gallery>
== Bibliografia ==
* James C. Skedros, ''Saint Demetrios of Thessaloniki: Civic Patron and Divine Protector 4th-7th Centuries CE'', Trinity Press International, 1999. [http://links.jstor.org/sici?sici=0017-8160%28199610%2989%3A4%3C405%3ASODD%3E2.0.CO%3B2-6 in JSTOR]
| |||