Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
: '' Per consultar l'article sobre el conqueridor homònim descobridor de [[Yucatán]], vegeu [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]]
 
[[fitxerFitxer: Francisco Hernandez de Cordoba.JPG|thumb|right|250px|Imatge de Francisco Hernández de Córdoba en un segell de Nicaragua.]]
''' Francisco Hernández de Córdoba ''' (mort el [[1526]]) fou un conqueridor [[Espanya|espanyol]], capità a les ordres de [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]]. Va nèixer a [[Cabra (Còrdova)]], però no se'n coneix l'any. La moneda de Nicaragua, el [[Córdoba (moneda)|Córdoba]], és anomenat
així en memòria seva.
Línia 16:
El temps transcorregut entre l’arribada de Hernández de Córdoba a Panamà i el 1519 fou emprat en diverses expedicions (“cabalgadas”) amb finalitat lucrativa. L’objectiu fonamental era el rescat de metalls preciosos que fessin rendibles les expedicions. En alguna d’aquests expedicions el seu nom apareix amb el de Vasco Núñez de Balboa.
 
Gil González Dávila, en virtut d’una capitulació de la Corona del 19 d’octubre de 1518, va explorar Nicaragua. El cronista Antonio de Herrera explica les dificultats inicials de l’expedició, <ref>Herrera, Antonio de: ''Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano''. Llibre IV. Capítol 5è. Managua. 1975.</ref> que van fer que González Dávila anés per terra amb cent homes en busca de provisions i dos vaixells pilotats per Andrés Niño anessin per mar. Niño desembarcà a El Realejo, a la costa de Nicaragua, el 27 de febrer de 1523. Per l’interior, Gil González va arribar fins al llac de Nicaragua, al que els espanyols anomenaven Mar Dulce, i en prengué possessió per a la Corona el 12 d’abril de 1523. Les dues expedicions van tornar a Panamà, on van arribar el 23 de juny de 1523. Van fondre el producte de l’expedició i la part del “quinto real” (tribut a la corona del 20%) va pujar a 112.524 pesos.
 
González Dávila volia organitzar una altra expedició, però el cobdiciós Pedrarias, en veure els beneficis obtinguts i que això podia posar en perill el seu poder a Castilla del Oro, li va posar tots els impediments. González Dávila s’embarcà cap a La Española i, des d’allí, cap a Hondures amb la intenció d’entrar a les terres recent descobertes pel nord. Com Pedrarias tenia pretensions sobre aquestes terres, decidí organitzar una expedició pel seu compte, al front de la qual hi va posar Francisco Hernández de Córdoba.
Línia 22:
El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta, <ref>''Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524''. Citada a ''Nicaragua en los cronistas de Indias''. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975</ref> el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d’or corresponents al “quinto real”, Pedrarias va enviar a La Española al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava, va organitzar l’expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d’altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l’expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d’aquesta resistència, però sí l’animadversió d’alguns dels capitans que l’acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d’una galera anomenada “Santiago”), però se sap que també hi havia un bergantí. L’expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523. <ref>Molina Argüello, Carlos: ''Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias'' Citat per Meléndez, Carlos: ''Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua''. Mangua.1976.</ref>
 
En aquesta expedició, Hernández de Córdoba va fundar la vila de Bruselas, poc després [[Granada (Nicaragua)|Granada]], el [[8 de desembre]] de [[1524]] i després León a prop del [[llac Cocibolca]]. Així ho explica el cronista Herrera
: ''“Pobló una villa en el estrecho Dudoso, que llamó Bruselas, en el asiento de Urutina, que por una parte tenía los llanos, i por otra la Mar, i la otra la Sierra de las Minas. Pasó treinta leguas adelante, á la Provincia de Nequechari, adonde fundó la nueva ciudad de Granada, en la orilla de la Laguna... Pasó de Granada a la Provincia de Ymabite, dexando en medio la de Masaia, grande, i bien poblada. Llevó un Vergantín en piezas, con el qual hizo redescubrir y boxar toda la laguna i hallóse salida a un Río, por donde sangra, i no pudo navegar adelante el Vergantín, por haber muchas piedras, i dos Caudales, saltos mui grandes; pero confirmáronse, en que salía a la Mar del Norte''. <ref>Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 36.</ref>
 
Línia 60:
 
{{ORDENA:Hernandez De Cordoba, Francisco}}
 
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Conquistadors]]
Linha 66 ⟶ 67:
[[de:Francisco Hernández de Córdoba (1475–1526)]]
[[en:Francisco Hernández de Córdoba (founder of Nicaragua)]]
[[es:Francisco Hernández de Córdoba, (fundador de Nicaragua)]]
[[fr:Francisco Hernández de Córdoba (fondateur du Nicaragua)]]
[[it:Francisco Hernández de Córdoba (fondatore del Nicaragua)]]