'''Khaf al-Umma Abu Talib Rustam ibn Fakhr al-Dawla Ali Madjd al-Dawla''' (o '''Madjid al-Dawla''', en català transliterat '''Majd-ad-Dawla''') fou emir [[buwàyhida]] de [[Rayy]] i [[Isfahan]] ([[Djibal]]) del [[997]] al [[1029]].
A la mort del seu pare [[Fakhr al-Dawla]] <ref> emir d'Hamadan del [[876]] al al [[980]]; el 984 va recuperar Hamadan i a més a més va dominar Rayy i Isfahan</ref> l'agost del [[997]] el va succeir a la meitat dels dominis del Djibal (Isfahan i Rayy) el seu fill Abu Tàlib Rustam de 8 anys.<ref> Segons l'anònim ''Mudjmal al-tawarikh wa l-kisas'' va néixer en rabi II del 39, això és entre juliol i agost del [[989]], però Rudhrawari li assigna 4 anys; la primera data és més probable</ref>. El seu germà [[Shams al-Dawla]] el va succeir a [[Hamadan]]. El poder va quedar en mans de la seva mare Sayyida.<ref> segurament germana del [[bawàndida]] Marzban ibn Rustam, príncep de [[Firrim]], conegut com l'autor del ''Marzban-nama''</ref>. El emir de l'Iraq, Baha al-Dawla fou reconegut com a dega de la família i per tant cap suprem de la confederació. Molt rapidament de pujar el poder el [[ziyàrida]] Kabus ibn Wushmgir va poder recuperar les seves antigues possessions del [[Gurgan]] i [[Tabaristan]] de les que ja no tornarà a ser expulsat. Majd va tenir com a preceptor al filòleg i gramàtic Ahmad ibn Faris.
El [[1006]]/[[1007]] Majd (uns 17 o 18 anys) es va voler desfer de la tutela de la seva mare però fou arrestat pel seu germà Shams al-Dawla amb el suport del cap kurd [[Abu l-Nadjim Badr ibn Hasanway]] i fou empresonat un any. Segurament fou llavors quan Sayyida va concedir [[Isfahan]] a un parent seu, [[Ala al-Dawla]], com a governador.<ref> però va acabar independent el 1029 quan els gaznèvides van ocupar Rayy, i fou l'origen de la dinastia [[Kakúyida]] </ref>. Alliberat el 1007/[[1008]] va poder tornat a Rayy. El [[1014]]/[[1015]] Shams al-Dawla es va apoderar de Rayy temporalment. Majd va seguir tota la vida sota la influència de la seva mare que no va morir fins el [[1028]], i fou sempre el verdader poder. Llavors Majd hauria pogut governar sol però no tenia els coneixements necessaris dels afers de govern i a més s'havia dedicat durant anys als plaers sexuals i tenia nombroses concubines (i algunes esposes) de les que va tenir uns 30 fills. En els mesos següents el desordre es va apoderar de Rayy on Majd no va poder tenir a ratlla als soldats [[daylamites]] ni va poder mantenir l'ordre. El sultà [[Mahmud de Gazni]] no havia atacat Rayy fins aleshores perquè estant governat per una dona no considerava l'estat un enemic potencial i Majd va pensar que era un bon aliat i el va cridar en ajut per restaurar el control al seu domini.
Mahmud es va aprofitar de la situació i va enviar un exèrcit a Rayy, que quan va ser a la ciutat va arrestar i deposar a l'emir. Rayy va patir un saqueig terrible, que es va justificar al·legant el domini local que les sectes herètiques dels [[mutazilites]], els [[ismaïlites]] i altres [[xiïtes]] radical exercien i que els buwàyhides (també xiïtes) havien tolerat. La regió fou annexionada al imperi [[gaznèvida]] i va servir de base per les operacions militars al nord-oest de Pèrsia.
Majd-ad-Dawla i el seu fill i hereu presumpte Abu Dulaf foren tinguts com hostatges per Mahmud i després el seu fill [[Masud ibn Mahmud]], a l'[[Índia]] i després a [[Gazni]].<ref> segons [[Gardizi]] en unes condicions honorables</ref>. Majd va morir a Gazni en una data que no consta. Segons les seves monedes va portar el títol de ''shahanshah''.
