Dominància genètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
{{Referències}}[[Imatge: Autorecessive-es.svg|thumb|Diagrama que mostra les possibilitats de no quedar afectat pel gen recessiu, de quedar afectat, o de ser portador del mateix.]]
La ''' dominància genètica ''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]] s) d'un [[gen]] en una localització física particular ('' [[locus]] '') d'un [[cromosoma]]<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. p. 58 ISBN 1-5725-9160-9</ref>. Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[homocigosis|homozigòtic]], si en canvi els dos al·lels són diferents, l'individu és [[heterocigosis|heterocigótico]]. L'organització genètica d'un organisme, tant pel que fa a un [[locus]] com sobre tots els seus gens col·lectivament es diu [[genotip]]. El genotip d'un organisme l'afecta, directament o indirectament, en la manifestació de trets a nivell molecular, físics i de comportament, en el que individualment o es diu [[fenotip]]. En els '' locus '' de gens heterozigòtics (diferents), els dos al·lels interactuen entre si per a produir un fenotip. Aquesta interacció pot sovint descriure com dominant o recessiva.
 
El concepte de dominància i recessivitat és, en general, relatiu. Pot passar que hi hagi més de dues variants o al·lels d'un gen diferent. En aquest cas, un al·lel podria ser recessiu respecte a un segon al·lel, per a això necessitaria estar en estat de [[homozigot|homocigosis]] per a expressar-se, però dominant pel que fa a un tercer al·lel.
Línia 8:
== Dominància ==
 
En [[genètica]] el terme ''' al·lel dominant ''' es refereix al membre d'un parell [[al·lel|lèlic]] que es manifesta en un [[fenotip]]<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. p. 58 ISBN 1-5725-9160-9</ref>, tant si es troba en dosi doble, havent rebut una còpia de cada pare (combinació [[homocigosis|homozigòtica]]) com en dosis simple, en la qual un sol dels pares va aportar l'al·lel dominant en el seu [[gàmeta]] ([[heterocigosis]]). Els gens dominants són els que més predominen, com els ulls de color cafè en comptes dels verds o blaus.
 
Un fenotip dominant és aquell que està determinat per un al·lel dominant, i per tant s'expressa sempre que està present. És a dir, si per exemple contemplem el color d'una flor i resulta que l'al·lel que li dóna el color vermell és dominant, tot i que la flor tingui un altre al·lel que determini altres colors, la flor serà vermella.
Línia 14:
== Codominància ==
{{AP|Codominància}}
Es dona '''codominància''' quan, en l'herència, cap dels dos [[al·lels]] d'un [[gen]] domina sobre l'altre, manifestant-se ambdos al mateix temps en els [[heterozigots]]<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. p. 58 ISBN 1-5725-9160-9</ref>.
 
En l'herència dels grups sanguinis (A, B, 0) es dona codominància.
Línia 20:
 
== Recessivitat ==
D'altra banda, el terme ''' al·lel recessiu ''' s'aplica al membre d'un parell lèlic impossibilitat de manifestar-se quan l'al·lel [[gen dominant|dominant]]s present. Perquè aquest al·lel s'observi en el [[fenotip]] l'organisme ha de tenir dues còpies del mateix, provinents un de cada progenitor<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. p. 58 ISBN 1-5725-9160-9</ref>.
 
Un fenotip recessiu és tot el contrari a un dominant. Els al·lels que determinen el fenotip recessiu necessiten estar sols per poder expressar-se. Si estudiem la mateixa flor i el color blanc és un fenotip recessiu de la flor, per trobar una flor blanca aquesta haurà de tenir únicament els al·lels que determinen el seu color blanc.