Legítima defensa: diferència entre les revisions

La '''legítima defensa''' és un terme jurídic propi del Dret Penal que constitueix una causa de justificació que comporta que una acció típica, és a dir una acció que està prevista al Codi Penal com a il•lícita i que per tant porta aparellada una pena, no es pugui considerar antijurídica, això és, contrària a l’ordenament jurídic per les circumstàncies especials en què es porta a terme la citada acció.

 

 

'''3.- Falta de provocació suficient:''' Aquest requisit suposa que el subjecte que es defensa no hagi portat a terme una provocació suficient envers l’agressor que sigui d’una entitat tal que generi l’agressió injusta, és a dir, que la provocació que ha efectuat el subjecte que es defensa té o pot tenir com a conseqüència raonable l’agressió injusta fet que impedeix que es pugui esgrimir la legítima defensa. Tampoc es pot aplicar la legítima defensa en aquells supòsits en què el subjecte que es defensa ha provocat a l’agressor intencionadament per al•legar posteriorment que ha actuat en legítima defensa (''actio ilicita in causa''), ja que en aquests casos ens trobaríem davant una manipulació de l’agressor i un abús de dret en tant que es busca una impunitat per a matar o lesionar algú emparant-se en el dret de defensa, fet que no pot ésser cobert per aquesta causa de justificació.

 

Font d’informació: Derecho Penal Parte General, 6ª Edició, de Francisco Muñoz Conde i Mercedes García Aran