|
es una polla verda y gran
{{coor title dm|41|50|N|1|11|E|region:ES_CT}}
[[Fitxer:Catmorfo.png|thumb|250px|Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya:
{| width="100%" style="background:none;"
| align=top |{{Llegenda|#ff3f3f|[[Pirineus]] }}
{{Llegenda|#ffa545|[[Prepirineus]] }}
{{Llegenda|#fff915|[[Depressió Central]]}}
{{Llegenda|#d8c03d|Petites estribacions de la Depressió Central }}
| align=top |{{Llegenda|#917654|[[Serralada Transversal]] }}
{{Llegenda|#487048|[[Serralada Prelitoral Catalana|Serralada Prelitoral]] }}
{{Llegenda|#679772|[[Serralada Litoral Catalana|Serralada Litoral]] }}
{{Llegenda|#a0d486|[[Depressió Litoral]], [[Depressió Prelitoral|Prelitoral]] i altres planes costaneres }}
|}]]
[[Fitxer:Pla de Bages.JPG|thumb|250px||El [[Pla de Bages]], dins la Depressió Central, amb [[Montserrat]] al fons.]]
La '''Depressió Central''' s'estén entre el [[Prepirineu]] i les [[Serralades Costaneres]], obrint-se cap a ponent, per on enllaça amb la Depressió de l'[[Ebre]] com a la seva perllongació oriental. Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alçada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'[[Ebre]]. Limitant aquestes alçades, s'estenen conques d'[[erosió]] que han anat excavant els [[rius]] en trobar-se materials tendres del tipus [[argila|argiles]] i [[marga|margues]] (El [[Pla de Bages]] o la [[Conca de Barberà]]).
Els límits de la Depressió Central varien segons si els considerem des del punt de vista del relleu o de la seva gènesi, ja que alguns massissos com ara [[Montserrat]] i [[Sant Llorenç del Munt]], geogràficament situats a la Serralada Prelitoral, estan formats per materials formats a la vegada amb els de la Depressió Central amb la que estan en contacte, dipositats damunt de les roques més antigues del [[Sistema Mediterrani]].
==Formació i principals materials==
La Depressió Central és constituïda per materials del [[terciari]], que es dipositaren en el gran golf marí (i després [[llac]]) que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear.<ref name="relleu">MIRÓ, M., DOMINGO, M. ''Medi natural: relleu'' Barcelona, 1986. Ed. Els Llibres de la Frontera. ISBN 84-85-709-51-9</ref>
D'aquesta fase de [[sedimentació]] marina trobem [[gres]]os, [[pedra calcària|calcàries]] i [[marga|margues]] gris-blavenques (aquestes dues últimes allí on la sedimentació és més tranquil·la) i conglomerats (en els grans cons de dejecció dels rius pirinencs i catalano-balears). L' evaporació va produir la concentració de sals ([[sodi|sòdiques]], [[potassi|potàssiques]] i [[guix]]os).
==Erosió==
Els materials que conformen aquesta unitat de relleu pateixen una lleu [[erosió]] degut a haver-se format amb posterioritat a l'orogènia alpina. Això fa que, juntament amb l'alternança de margues i argiles i gresos, calcàries i conglomerats, el seu paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimètric en costes, on les capes més dures, desguarnides totalment o parcial de les més tendres per l'erosió, esdevenen extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat (cap a l'[[Ebre]]) mentre que pel cantó oposat a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades, acinglerat ([[Plana de Vic]], [[Conca d'Òdena]] o la [[Segarra]]).
==Vegeu també==
*[[Depressió Prelitoral]]
*[[Serralada Prelitoral]]
*[[Serralada Litoral]]
*[[Depressió Litoral]]
*[[Formació Artés]]
==Referències==
<references />
==Enllaços externs==
*[http://www.xtec.cat/~nlinan/geomorfo/tema2/depcent1.htm Depressió Central] a la web de xtec.cat
[[Categoria:Geografia física de Catalunya]]
[[es:Depresión Central Catalana]]
[[eu:Kataluniako Erdiko Beheragunea]]
[[nl:Centrale depressie van Catalonië]]
| 