Al-Awàssim: diferència entre les revisions

 

Després de la seva ràpida conquesta de [[Síria]] els àrabs no van continuar cap a territori bizantí i es van limitar a les conegudes sayfes o expedicions de saqueig, més enllà de l'[[Amanus]] (àrab al-Lukan) i de les [[muntanyes del Taure]]. Les places de frontera eren en aquest temps les que més tard foren anomenades al-Awasim, entre [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Manbidj]]; les places al-Thughur estaven en una zona de ningú que anava de les muntanyes al nord d'Antioquia fins a [[Tars (Turquia)|Tars]]; les ciutats d'aquesta zona havien estat buidades expressament per [[Heracli]] quan es va retirar de Síria i nomes van restar llocs de vigilància (''masalih'') amb tropes locals irregulars, els [[mardaïtes]], que no se sap molt be que eren però probablement eren grups de cristians locals reclutats per diners que tant aviat servien als àrabs (probablement els que aquestos anomenaven ''Djaradjima'') com als bizantins, vigilant els ''masalih'' dels dos bàndols.