Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Muhàmmad II''' o '''Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah''' (en [[llengua àrab|àrab]] '''محمد المهدي بالله''', ''Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh'', Abu l-Walid Muhammad ibn Hisham ibn Abd al-Djabbar ibn Abd al-Rahman al-Nasir al-Mahdi), fou el quart califa omeia de Còrdova (1009) i onzè governant omeia. Va succeir a [[Hixam II]] al-Muayyad el [[1009]].
 
Hixam II estava sota el control absolut de l'[[hadjib]] [[amírida]] [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd al-Rahman ibn al-Mansur]] (fill d'Almansor) conegut com [[Sanxuelo]] (Sanxol o ''Xanjwilu'') que l'havia pressionat per designar-lo com hereu fins aconseguir-ho (novembre del [[1008]]). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, Muhammad ibn Hixam ibn Abd al-Djabbar, besnét d'[[Abd al-Rahman III]] al-Nasir, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella.
 
El [[15 de febrer]] de [[1009]] el cap rebel va atacar el palau reial on estava el califa Hixam II i un grup reduït dels seus fidels, el va ocupar i va fer signar al califa un document en el qual abdicava. Tot seguit es va fer proclamar califa amb el ''lakab'' honorífic d'al-Mahdí. La revolta popular va portar al saqueig de la vila amírida de [[Medina al-Zahira]] i totes les riqueses que contenia van caure en mans dels saquejadors que les van presentar al nou califa. Aquest per esborrar tot rastre dels [[amírides]], va fer destruir [[Medina al-Zahira]] fins als fonaments i cremar les restes.
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes omeies de Còrdova|califa de Còrdova]]|abans=[[Hixam II]]|després=[[Sulayman al-Mustaín]]|anys=[[1009]]}}
{{Finalitza taula}}
 
Al-Mahdí es va preparar per la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a [[Calatrava]] (''Kalat Raba''); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria berber, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat <ref> A la ciutat hi havien tres partits, els marwans o meruans, favorables als omeies però enemics d'Hixam II; els alamerins, favorables a Hixam II; i els eslaus o esclavons, favorables a Sanxuelo</ref>, però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la [[Sierra Morena]] el [[1 de març]] i executat el [[3 de març]] de [[1009]]. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Poc dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd Allah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport.
 
Al-Mahdí aviat es va enfrontar amb els seus parent omeies i als caps berbers del seu exèrcit. Aviat es va organitzar una conspiració i els berbers van aixecar contra el califa a un pretendent omeia de nom Hixam ibn Sulayman ibn al-Nasir amb el ''lakab'' d'al-Rashid, i van assetjar Còrdova, però al-Mahdí va fer una sortida, els va derrotar i va matar al pretendent.
{{esborrany de l'islam}}
 
Llavors els berbers van proclamar un nou príncep omeia, [[Sulayman al-Mustain|Sulayman ibn al-Hakam]] amb el ''lakab'' d'al-Mustain i van demanar ajut al [[comtat de Castella|comte de Castella]] [[Sanç I de Castella|Sanç I Garcès]] que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general [[Wadih]] a ''al-Kala al-Nahar'' ([[Alcalá de Henares]]). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a [[Alcolea del Pinar|Alcolea]], i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa Hizam II al-Muayyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com el autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el [[7 de novembre]] de [[1009]] els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i [[Sulayman al-Mustain]] va rebre el jurament dels berbers com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels berbers i castellans a Tebul Quinto (''Djabal Qantish'' o ''Qintos'', que vol dir muntanya de Quint) el [[5 de desembre]] del [[1009]]. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat.
 
Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a [[Toledo]] on fou ben acollit pel seu fill Ubayd Allah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte [[Ramon Borrell]] de Barcelona i [[Ermengol I d'Urgell]], que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih <ref> que va deixar al front del govern a Toledo a Ismail ibn Dhi l-Nun </ref> i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del [[1010]]). La victòria dels catalans a la [[batalla d'Aqbat al-Bakr]](Akabat al-Bakar, Alacaba al-Bazar o Acabaltalbazar)<ref> lloc conegut modernament com Castillo de Bacar, prop de Còrdova </ref> ) el [[2 de juny]], els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a [[Medina al-Zahara]] i al-Mahdí fou restaurat.
 
Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els berbers que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels berbers de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la [[batalla del riu Guadiaro]] ([[21 de juny]]) en la confluència dels rius [[Guadaira]] i [[Guadalquivir]], en la que va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el [[8 de juliol]].
 
Sota la pressió dels assetjants berbers, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de [[1010]]). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el [[23 de juliol]] de [[1010]]. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com ''hadjib''; llavors va negociar amb els castellans la entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins el [[1013]]. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents ([[Taifa de Dènia|Dènia]], [[Taifa de Toledo|Toledo]], [[Emirat de Granada|Granada]]...)
 
==Notes==
<references/>
 
==Referència==
*E. Levi Provençal, ''Història de la España Musulmana''.
*Enciclopèdia Espasa, entrades diverses.
 
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes omeies de Còrdova|califa de Còrdova]]|abans=[[Hixam II]]|després=[[Sulayman al-Mustaín]]|anys=[[1009]]}}
{{Finalitza taula}}
 
[[Categoria:Califes omeies de Còrdova]]