Diferència entre revisions de la pàgina «Mònica d'Hipona»

cap resum d'edició
|canonitzat per=
|patronatge=Invocada per als matrimonis difícils i fills problemàtics}}
'''Santa Mònica''' (Tagaste, [[331]] - Òstia, 27 d'agost de [[387]]) va ser la mare de Sant[[sant]] [[Agustí d'Hipona]]. És venerada com a santa a bona part de les confessions [[cristianisme|cristianes]]. La seva festivitat se celebra el 27 d'agost.
 
== Biografia ==
D'ètnia [[Berbers|berber]]<ref>''"Berbers : [...] The best known of them were the Roman author Apuleius, the Roman emperor Septimius Severus, and St. Augustine, whose mother was a berber"'', ''Encyclopedia Americana'', Scholastic Library Publishing, 2005, v.3, p.569</ref>, va néixer en una família profundament [[cristianisme|cristiana]] i acomodada. Va poder estudiar i així podia llegir la [[Bíblia]] i meditar-nela.
 
Es va casar amb Patrici, modest propietari de Tagaste, pagà i de caràcter violent i aspre. Mònica va aconseguir que canviés i en [[371]] Patrici es va convertir i es va batejar. El [[372]], Mònica quedà vídua i es va fer càrrec de l'administració dels béns familiars.
 
Havia tingut el primer fill, [[Agustí d'Hipona|Agustí]] als 22 anys, en [[354]]. En tingué un altre, Navili, i una filla el nom de la qual es desconeix. Els tres van ser educats com a cristians. No obstant això, Mònica va patir molt per l'actitud d'Agustí, que duia una vida dissoluta. Quan Agustí marxà a [[Roma]], la seva mare va voler anar amb ell, però Agustí l'enganyà i la deixà a terra a [[Cartago]] mentre ell anava cap a Roma. Mònica, tal com diu el mateix Agustí a les ''Confessions'' (V,8,15), va passar aquella nit plorant sobre la tomba de Santsant [[Cebrià de Cartago]].
 
El [[385]] va embarcar cap a Roma i visità el seu fill a [[Milà]], on ensenyava [[retòrica]]. El seu amor de mare i les seves pregàries van fer que Agustí reflexionés i es convertís, rebent la [[catequesi]] de [[Santsant Ambròs]] i va ser batejatelbatejat el [[25 d'abril]] de [[387]].
 
S'instal·là amb el seu fill a Cassiciaco, prop de Milà. Participava en les tertúlies i discussions que es feien a casa sobre [[filosofia]] i [[teologia]], cosa inusual per la poca educació que rebien les dones llavors. Tots dos van marxar a Roma i després a Òstia, on llogaren una casa a l'espera d'embarcar cap a l'Àfrica. Mònica emmalaltí, però, de [[malària]] i morí en pocs dies, a l'edat de 56 anys.
 
El seu cos va ser sebollit a l'església de Sant'Aurea d'Òstia. El [[9 d'abril]] de [[1430]] van traslladar-ne les relíquies a Roma a l'església de San Trifone, avui de Sant'Agostino in Campo Marzio, i col·locades en un [[sarcòfag]] d'[[Isaia da Pisa]] (s. XV).
 
L'[[Església catòlicaCatòlica]] en celebra la [[memòria]] el [[27 d'agost]], el dia previ a la festivitat de Santsant Agustí, que va morir justament un [[28 d'agost]].
<gallery>
Fitxer:8586 Milano - S. Marco - Pietro Maggi - Apparizione angelo a S. Monica -1714- - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-Apr-2007.jpg|Pintura de Pietro Maggi, ''Aparició de l'àngel a Santa Mònica'', 1714 (Milà, San Marco)