Cardo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
trec el "cardo maximus" de l'encapçalament, ja que no n'és sinònim, sinó un tipus que s'esmenta més endavant
Línia 1:
{{títol cursiva}}
El '''''cardo''''' o '''''cardo maximus''''' (nom [[llatí]]) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les [[ciutat]]s [[antiga Roma|romanes]] basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les [[colònia romana|fundacions colonials]].
[[Fitxer:Madaba Jerusalem Mosaic.jpg|thumb|280px|Mosaic de Màdaba amb la representació de [[Jerusalem]], on es veu clarament representat el '''''cardo''' maximus'' de la ciutat romana. ]]
El terme, de fet, s'utilitzava per indicar una delimitació en sentit nord-sud en la [[centuriació romana]], és a dir la divisió del territori d'una colònia en lots que s'assignaven als colons individualment. L'orientació segons els punts cardinals, però, podia ser modificada per tal de configurar la centuriació al llarg d'una gran via de comunicació preexistent o bé un element geogràfic important, com per exemple el curs d'un riu. Amb la mateixa orientació de la centuriació, doncs, es configurava també la subdivisió de la ciutat en illes de cases (''insulae'').
[[Fitxer:Apamea.jpg|thumb|left|El ''cardo maximus'' d'[[Apamea]], amb la columna al fons que indica la intersecció amb el ''decumanus'']]
L'eix principal de la centuriació i de l'urbanisme ciutadà era el '''''cardo maximus''''', que s'encreuava en angle recte amb el ''[[decumanus]] maximus'', l'eix principal que anava en direcció est-oest. Al punt de trobada del ''cardo'' i del ''decumanus'' principals quasi sempre hi havia el [[fòrum]], la plaça major de la ciutat.
 
Aquests carrers també s'anomenaven així en l'àmbit dels campaments romans o ''[[castrum|castra]]'', a la intersecció dels quals, però, no hi havia el fòrum, sinó el [[pretori]] (''praetorium''), és a dir la tenda del comandant. De fet, d'alguns campaments importants situats en posicions estratègiques han nascut algunes de les principals ciutats europees, com ara [[Viena]] o [[Torí]]; a Catalunya n'és un exemple [[Sant Cugat del Vallès]], derivat del ''Castrum Octavianum'' romà.