Obertura catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 23:
|chessgid=82431&move=4.5&moves=d4.Nf6.c4.e6.g3.d5.Bg2&nodes=10703.11482.11470.75542.75876.75877.82431
}}
S'anomena '''Catalana''' a una coneguda obertura en el joc dels [[escacs]], que pot ser considerada per [[Blanques i negres en escacs|les blanques]] com una barreja del [[Gambet de Dama]] i l'[[Obertura de Réti]]: <br />
[[Blanques i negres en escacs|Les negres]] han de triar entre dues opcions. A la Catalana '''" oberta "''' poden jugar ...'''dxc4''' i poden tractar de mantenir el peó amb ...'''b5''', o bé cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc. A la Catalana '''" tancada "''', ''les negres'' no capturen a '''c4'''; el joc poc semblar incòmode durant unes jugades, però és una posició força sòlida.
Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades més recordades succeí quan a [[Londres]], al [[1983]], [[Garri Kaspàrov]] i [[Víktor Kortxnoi]] la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra [[Anatoli Kàrpov]] pel títol de [[Campionat del món d'escacs|campió del món]]. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.▼
El terme prové del torneig organitzat al [[1929]] a [[Barcelona]], en el marc de l'[[Exposició Universal]], quan se li va demanar a [[Savielly Tartakower]] que creés una nova variant en homenatge a la singular història dels escacs a [[Catalunya]].<ref>L'any [[1008]], el Comte Ermengol d'Urgell va especificar al seu testament que les seves peces d'escacs havien de ser cedides al Convent de Sant Giles (Sant Iú), a prop de [[Nimes]], ara a [[França]] i llavors dominis catalans. Aquest és el testimoni escrit més antic que es té dels escacs a [[Europa]].</ref>
Tanmateix s'havia fet servir alguns cops abans que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida [[Richard Réti|Réti]]-[[Paul Leonhardt|Leonhardt]] de l'any [[1928]] a [[Berlín]], es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.
▲Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades més recordades succeí quan a [[Londres]], al [[1983]], [[Garri Kaspàrov]] i [[Víktor Kortxnoi]] la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra [[Anatoli Kàrpov]] pel títol de [[Campionat del món d'escacs|campió del món]]. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.
L'any [[2004]] [[Ruben Felgaer]] va guanyar un torneig que celebrava el 75è aniversari del torneig de l'any [[1929]] i el naixement de l'obertura, amb [[Gran Mestre Internacional|Grans Mestres]] com [[Viktor Korchnoi]], [[Mihail Marin]], [[Lluís Comas i Fabregó|Lluís Comas]] i [[Viktor Moskalenko]], i l'[[Mestre Internacional|MI]] [[Manel Granados Gómez|Manel Granados]]. Totes les partides del torneig, que també es va disputar a Barcelona, van començar amb els moviments '''1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.'''
| |||