Revisió del 19:28, 25 jul 2010 modifica Xufanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 21.846 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:12, 20 oct 2010 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits ampliació Edició següent →
Línia 5: '''[[Pol·linització]] per [[Hymenoptera\|himenòpters]].''' Més comunment anomenada '''melitofília''', és a dir pol·linització per [[Anthophila\|abelles]]. Aquests insectes tenen tendència a una espècie vegetal determinada i són pol·linitzadors molt eficaços i estesos, sobretot els de tipus social com les abelles, que mengen pol·len i nèctar. Les flors melitófiles solen ser [[actinomorfa\|actinomorfes]] (de simetria radial), amb "senyals de mel" o "guies de nèctar" en la ungla del pètal, grogues o blaves, que són els colors que les abelles poden veure bé, amb abundant néctar. Unes altres, en canvi, són [[zigomorfa\|zigomorfes]] (simetria bilateral) com els llegums (''[[Fabaceae]]'') i les mentes (''[[Lamiaceae]]''). De vegades agrupades en penjolls que es presten bé al treball metòdic de les abelles. En altres tipus de pol·linització per himenòpters algunes [[orquídia\|orquídies]] [[mimetisme\|mimetitzen]] a una femella ~~abejorro~~[[borinot]] o vespa en aspecte i olor i són pol·linitzats quan aconsegueixen ''enganyar'' a un mascle de la respectiva espècie i aquest tracta d'apariar-se amb elles. Aquest és un dels casos de pol·linització en el qual el vector no obté cap benefici en canvi de la seva acció. '''Miofília i sapromiofilia'''. Flors que emeten olors a podrit o fecals i atreuen a mosques de la carn o altres similars buscant dipositar els seus ous. És també un cas d'engany. '''Pol·linització per [[lepidoptera\|lepidòpters]]''' (papallones i arnes). '''Psicofília'''. Els vectors són ropalòcers ([[papallona\|papallones]] diürnes) que, en la fase adulta, s'alimenten quasi exclusivament de nèctar; les flors són molt evolucionades, petites i agrupades en umbel·les o corimbs, o bé són grans i amb llargs tubs o [[esperó (botànica)\|esperons]] al fons del qual només les papallones, amb la seva espiritrompa, poden accedir. '''Falenofília''' i '''esfingofília''' amb a pol·linització per papallones nocturnes i [[borinot]]s respectivament; les flors són freqüentment de color crema o groc pàl·lid intensament oloroses quan s'obren a la nit, com gessamins, lligaboscs i dondiegos. *'''Coleopterofilia''' o '''cantarofília'''. Els vectors són [[coleòpter]]s i les plantes produïxen flors actinoformes (de simetria radial) amb pol·len abundant i pètals de color normalment blanc, crema, groc o vermell. Es tracta del tipus de zoofília més antic (es troba en les famílies més antigues amb [[poliàndria]] primària o secundària) i pot trobar-se fora de les [[angiosperma\|angiospermes]], ja que apareix també en algunes [[gimnosperma\|gimnospermes]] del grup de les [[Cycadophyta\|cicadals]] que són pol·linitzades per petits [[~~gorgojo~~morrut]]s. Les magnolies i roselles són exemples de pol·linització per [[escarabat]]s. ==La pol·linització i el nèctar== Les abelles i vespes preferixen el [[nèctar]] de les plantes altes en [[sacarosa]] mentre que els [[sírfid]]s, [[antòmid]]s, [[dípter]]s i [[coleòpter]]s recerquen més els nèctars alts en [[hexosa]]. Els [[lepidòpter]]s predomininen en les plantes bixes en sacarosa comparat amb els àpids. Hi ha una alta correlació entre les plantes de [[corol·la]] tubular i la riquesa en sacarosa mentre les corol·les obertes i més fàcilemt accessibles tendeixen a ser ser riques en hexosa.<ref>Theodora Petanidou SUGARS IN MEDITERRANEAN FLORAL NECTARS: AN ECOLOGICAL AND EVOLUTIONARY APPROACH Journal of Chemical Ecology, Vol. 31, No. 5, May 2005 (#2005) </ref> <center><gallery> Linha 18 ⟶ 25: Image:Bee pollinating peach flower.jpg\| Abella, ''[[Apis mellifera]]'' </gallery></center> ==Notes== <references /> [[Categoria:Botànica]]

Entomofília: diferència entre les revisions