[[Fitxer:Tizian 094.jpg|thumb|right|250px|La violació de Lucrècia segons [[Ticià]]]]
'''Lucrècia''' és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de [[Titus Livi]] desobre l'establimentadveniment de la [[República Romana|República]], el darrer [[Llista de reis de Roma|rei de Roma]], [[Tarquini el Superb|Luci Tarquini el Superb]], que va regnar entre el [[535 aC|535]] i el [[510 aC]], tenia un fill indomable anomenat [[Sextus Tarquinius|Tarquini]]. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.
Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent [[Luci Juni Brut]] va incitar alel poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a [[Etrúria,]] i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.
== Representacions ==
Línia 10:
En la poesia, la història de Lucrècia és narrada al poema de [[Geoffrey Chaucer]] ''The Legend of Good Women'' ([[1380]]). [[William Shakespeare]] també publicà un poema el 1594 titulat ''La violació de Lucrècia'', i menciona el personatge a [[Titus Andrònic]].
[[Sant Agustí]] utilitzautilitzà la figura de Lucrècia a ''[[La ciutat de Déu]]'' per defensar l'honor de les dones cristianes que havien estat violades al saqueig de Roma i no havien comès suïcidi. I a la [[Divina Comèdia]] de [[Dant]], Lucrècia apareix als llimbs entre els virtuosos que visqueren abans de Crist.
[[Benjamin Britten]] estrenà el [[1946]] la seva obra ''La violació de Lucrècia''
