Dril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-, i + i , -i en altres com a antagonistes +i altres com a antagonistes, - en la pràctica + a la pràctica) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 23:
Pertany a l'ordre dels [[Primat]]s; subordre: [[Antropoidea]]; superfamília: [[Cercopithecoidea]]; família: [[Cercopithecidae]]; subfamília: [[Cercopithecinae]]; i Gènere: [[Mandrillus]]. (Napier & Napier, 1967; Groves, 1993). Groves, deixa clar que ''Mandrillus'' en cap cas no es pot considerar com un sinònim de ''Papio'' i el considera un gènere de ple.
Són animals robustos, d'un pelatge gris-oliva i amb una petita cua. Tenen un alt grau de dimorfisme sexual: els mascles doblen les femelles en massa corporal i mida dels ullals. Els mascles poden arribar a pesar uns 35
S'han descrit dues subespècies de drils: ''Mandrillus leucophaeus leucophaeus'' i ''Mandrillus leucophaeus poensis''. Els drils de continent ([[Nigèria]] i [[Camerun]]) pertanyen a la subespècie de ''Mandrillus leucophaeus leucophaeus'', mentre que, als drils de l'illa de Bioko, se'ls considera una subespècie endèmica: ''Mandrillus leucophaeus poensis''. Es diferencien dels del continent perquè són una mica més petits, tenen una coloració groguenca al pelatge, en comptes de gris i, ostenten una barba prima al voltant de la mandíbula, cosa que els dóna una forma més arrodonida del cap (Boer, 1987).
Línia 34:
== Hàbitat ==
Els drils habiten a la pluvisilva tropical, tant litoral com de muntanya, en boscos secundaris madurs, infreqüentment en boscos secundaris joves i mai en camp obert lluny del bosc. El dril freqüenta espessos boscos en terreny escabrós.
A Bioko, es troben a les zones més inaccessibles de l'illa. Tots els contactes que s'han establert es donen en àrees d'entre 0 a 1.000
== Característiques biològiques ==
Els [[mascle (biologia)|mascles]] són considerablement més grans i pesats (mascles 25-35
Els mascles presenten al morro unes protuberàncies òssies molt marcades, amb uns [[ullals]] especialment espectaculars. Tenen el pèl del coll, la barba i la pitrera molt més llarg que no pas les femelles amb [[glàndules]] per efectuar [[marcatges]]. Segons Jouventin (1975), aquests marcatges en Mandrillus no estarien lligats a un marcatge territorial, sinó que tindrien quatre funcions bàsiques:
Línia 51:
== Alimentació ==
Són considerats [[omnívor]]s (Struhsaker, 1972), ja que consumeixen una gran varietat de material vegetal i animal. Mengen fruits, com els dels Ficus sp. o "banga" (''Elaeis guineensis'') que és el fruit oval d'aquesta palmera oleaginosa d'uns 3 a 5
Busquen i mengen els [[crustacis]] dels rierols de Bioko, [[Gasteròpode|cargols]] gegants de terra (coincidint amb Gartlan, 1970) i poden espellofar i trencar cocos (Schaaf ''et al.'', 1990). Butynski & Koster (1989) expliquen que els caçadors han vist drils desenterrant i menjant-se ous de [[tortuga]] marina que busquen a les platges. També se sap que mengen carn de [vertebrats], ja que responen als crits llançats pels caçadors locals que imiten els crits agònics d'un [antílop] del bosc (''Cephalophus sp.'') (Schaaf ''et al.'', 1990), els ''Cercopithecus pogonias'' i els crits agònics d'antílops (''Cephalophus ogilbyi''), que són els vertebrats terrestres salvatges més grans de l'illa, als quals se suposa que poden arribar a caçar i menjar (Butynski & Koster, 1989). Se suposa, però, que els drils maten només els antílops que estan desemparats o incapacitats (els que han caigut a les trampes dels caçadors), ja que se'ls ha vist menjar junts ambdues espècies sense cap mena de tensió. Aquesta [[depredació]] és considerada oportunista i possiblement infreqüent (Schaaf ''et al.'', 1990). Kudo & Mitani (1985), exposen un cas de predació d'una parella de mandrils sobre un ''Cephalophus dorsalis''.
Línia 63:
Tenen un ritme d'activitat diürn. Són animals semiterrestres que, principalment, viuen arran de terra, però que mengen i dormen als arbres.
Al cas dels mandrils, s'ha observat que l'àrea vital és d'uns 50
En progressar, els mascles subadults o adults joves obren el camí, mentre el mascle dominant es queda a la reraguarda emetent el típic crit de cohesió ''2-phase grunt''. El mascle adult dominant, amb la seva coloració posterior viva, actua com un far, que lluu entre les ombres del bosc dens i l'identifica com a líder del seu grup. Les femelles, juntament amb les cries, empren la major part del temps pujant i baixant dels arbres a la recerca d'aliment. Mentrestant, els mascles, pel fet de ser molt més pesats i, per tant, no tan àgils, passen la major part dels temps arran de terra ocupats en la vigilància i menjant-se els fruits que deixen caure la resta del grup des dels arbres (Gartlan, 1970; Jouventin, 1975). Així mateix, són els encarregats d'efectuar els marcatges, en refregar les glàndules que tenen al pit i a la barbeta. Schaaf ''et al.'' (1990) creuen que els drils de l'illa, en no tenir tants depredadors terrestres com en el continent, podrien ser més terrestres que no els de continent. En tot cas és una teoria que caldria contrastar.
| |||