Sukhoi Su-27: diferència entre les revisions

 

 

 

El 2009, l'aeronau estava en servei en els països de l'antiga [[Unió Soviètica]] i en diversos altres països, particularment a [[Àfrica]] i [[Àsia]] (especialment la [[Xina]] i l'[[Índia]] ). El preu d'exportació és aproximadament 35 milions de dòlars dels EUA per avió, o 70 milions de dòlars amb un crèdit de deu anys.

Després de considerar diverses possibilitats, els enginyers de Sukhoi van presentar un projecte definitiu, designat T-10, el 1971. La configuració general del dispositiu és relativament similar a l'F-15 EUA: dos motors, d'ala alta, la mesura de la deriva, dimensions comparables. Aquest és el primer l'avió soviètic naturalment inestable i dotat de comandaments de vol elèctrics. Gran i pesat, el Flanker és un avió altament maniobrable. Durant les exhibicions, els pilots fan regularment la figura anomenada Cobra, practicable amb una desacceleració i un angle dinàmic de 120 °. El pilots del Su-27 han creat noves figures molt complexes i perilloses, que de vegades condueixen a accidents com el xoc entre dos Su-27 pertanyents als [[Cavallers de Rússia]] , el [[16 d'agost]] del [[2009]].

 

 

 

Una variant naval va ser provada per primera vegada el 17 agost de 1987 , el Su-27t-10K (actualment Su-33) amb ales plegables, un ganxo de cua i tren d'aterratge reforçat. Aquesta versió va començar a ser entregada a l'aviació naval russa a partir de 1993 .

* Le Su-37 Flanker-E variant 2 (1 er vol en 1996) est un exemplaire du Su-35 équipé de tuyères orientables, à poussée vectorielle. La -37 Flanker-E seva variant 2 (1 vol el 1996) es mostra una còpia del seu-35 equipat amb filtres ajustables, vector de empenta.

 

 

 

[[ar:سوخوي سو-27]]

[[sr:Су-27]]

[[sv:Suchoj Su-27]]

[[th:ซุคฮอย ซู-27]]

[[tr:Su-27]]