Gran Batuda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
L'esdeveniment, avui quasi oblidat i escassament estudiat pels historiadors, resulta relativament insòlit, àdhuc tenint en compte que les tibants relacions de la [[Corona]] i del [[poder]] en general amb la comunitat gitana ja havien generat anteriorment episodis de [[discriminació]] o [[persecució]] relativament importants.
El fet que el [[nunci]] Don Enríque Enríquez permetera, mitjançant decret, que anaren els bisbes de cada [[diòcesis]] els quals decidiren en casos d'[[asil eclesiàstic]] (i no ell mateix, tal com li havia delegat el propi Papa), va permetre un control més directe sobre la població per part de l'[[absolutisme|Estat Absolut]].
Una normativa anterior, de [[1717]], havia fixat la residència forçosa dels gitanos en un nombre molt determinat de ciutats i poblacions (un total de 75)<ref>A raó d'una família gitana per cada cent no gitanes (Gómez Alfaro, op. cit., pàg. 20).</ref> a fi de sedentaritzar-los i assimilar-los. De fet, en el moment de l'organització i execució del pla, la capital ([[Madrid]]) estava plena de gitanos tot esperant reassentament (doncs els processos [[burocràcia|burocràtics]] eren lents), el que va provocar les queixes del propi monarca, que va ordenar apurar els tràmits per a expedir com més prompte als gitanos ambulants a la seua destinació i assegurar així la seua localització posterior. Això va permetre conèixer amb exactitud el parador de 881 [[família|famílies]] gitanes, sent una de les claus de l'eficàcia de l'operació.
| |||