Rhapsody in Blue: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 20:
Gershwin va aconseguir unir en aquesta peça tres elements fonamentals de la música del seu país: la tradició popular pianística, el tractament harmònic de la música del teatre de varietats i tota l'atmosfera del blues [[afroamericà]]. Freqüentment se sol classificar Gershwin de forma simplista com a un simfonista del jazz. El cert és que Gershwin va arrelar la seva música en la tradició del seu país i aprofità la riquesa rítmica, harmònica i melòdica que va tenir al seu voltant en funció d'una major i més moderna expressivitat simfònica. L'obra no està concebuda com un concert per a piano i orquestra, doncs la funció del piano, encara que de clar caràcter solista, no segueix la línia concertant clàssica, ja que Gershwin el situa unes vegades com solista i d'altres com a acompanyant.
== Moviments ==
La composició consta de 3 parts, la primera i la tercera ràpides i la segona lenta:
Un [[clarinet]], fent un trino seguit d'una escala ascendent fent glisando, donen pas al primer tema, el qual repeteix una trompeta amb sordina i després tota l'orquestra. El piano és l'encarregat d'introduir el segon tema, tot i que el clarinet s'encarregarà de retornar al tema inicial, i després l'orquestra continua amb el segon tema.
Uns acords ascendents del piano donen pas al segon moviment. És el passatge més famós, l'orquestra repeteix la melodia dibuixada pel piano.
Canvia el tempo i es dona pas a l'últim moviment. Es va repetint la melodia, cada vegada més ràpid, i es tornen a sentir les dues melodies inicials, que porten a l'acord final.
== Referències ==
| |||